miércoles, 18 de marzo de 2009
Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)
Post del professor
Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)
Escena 13
Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l'única que "sap de lletra", pel cas que la carta portés males notícies de l'Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.
Escena 14
La Maria Rosa s'assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d'una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja.Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d'escena per rebre la paga.Maria Rosa plora desconsolada mentre s'abaixa el teló del primer acte.
Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)
Escena 13
Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l'única que "sap de lletra", pel cas que la carta portés males notícies de l'Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.
Escena 14
La Maria Rosa s'assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d'una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja.Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d'escena per rebre la paga.Maria Rosa plora desconsolada mentre s'abaixa el teló del primer acte.
miércoles, 11 de marzo de 2009
Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)
Post del professor
Escenes 10, 11 i 12
Escena 10
La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.
1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.
Escena 11
Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.
1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació
Escena 12
1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.
Escenes 10, 11 i 12
Escena 10
La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.
1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.
Escena 11
Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.
1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació
Escena 12
1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.
Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)
Post del professor
Escenes 7, 8 i 9
Escena 7
Monòleg d'en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d'haver matat el capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l'únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l'Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és que el Marçal no només ha matat el capatàs a sang calenta, sinó que amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l'Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre el "seu millor amic". Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.
Escena 8
Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder "triar dona". Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?
Escena 9
Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.
Escenes 7, 8 i 9
Escena 7
Monòleg d'en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d'haver matat el capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l'únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l'Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és que el Marçal no només ha matat el capatàs a sang calenta, sinó que amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l'Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre el "seu millor amic". Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.
Escena 8
Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder "triar dona". Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?
Escena 9
Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.
viernes, 6 de marzo de 2009
Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)
1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?
Ell treballava per mi i per ell, a la carretera. Ja ho sabeu, que no érem rics; es de feliços!...no n'hi havia cap al món que ho fos como nosalters! Doncs si; me va semblar que estaba un xic tristot aquell vespre, i si és no és encès de cara. Jo li dic "què tens, Ndreu?" I ell a leshore me va cocntar que s'havia barallat amb en Ramon, el capataç, i qu eell havia rebut una garotada al cap. Compteu, jo!... Deixo el plat de seguida, m'hi assec a la vora i li poso el cap a la falda; aqu, i com el caparró d'un nen, de pertot el mirava! Hi tenia un trenc, i un manyoc de cabells la sang presa. No era res; mes jo rient i jugant com una boja, li vaig xopar el cap amb aigua fresca ili vag embolicar mb un mocador, mateix que una dona. An ell ja li habia passat la malícia al capatàs i reia como jo estrafent la cra i fent-me l'ullet... Que érem ditxossos! I es ficà al llit amb mi, ino es vamoure del meu costat, no!
La Maria Rosa explica tot el que va passar aquell nit, amb l'esperança de que la gent cregui que ell no e sun assassí.
Ell treballava per mi i per ell, a la carretera. Ja ho sabeu, que no érem rics; es de feliços!...no n'hi havia cap al món que ho fos como nosalters! Doncs si; me va semblar que estaba un xic tristot aquell vespre, i si és no és encès de cara. Jo li dic "què tens, Ndreu?" I ell a leshore me va cocntar que s'havia barallat amb en Ramon, el capataç, i qu eell havia rebut una garotada al cap. Compteu, jo!... Deixo el plat de seguida, m'hi assec a la vora i li poso el cap a la falda; aqu, i com el caparró d'un nen, de pertot el mirava! Hi tenia un trenc, i un manyoc de cabells la sang presa. No era res; mes jo rient i jugant com una boja, li vaig xopar el cap amb aigua fresca ili vag embolicar mb un mocador, mateix que una dona. An ell ja li habia passat la malícia al capatàs i reia como jo estrafent la cra i fent-me l'ullet... Que érem ditxossos! I es ficà al llit amb mi, ino es vamoure del meu costat, no!
La Maria Rosa explica tot el que va passar aquell nit, amb l'esperança de que la gent cregui que ell no e sun assassí.
2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.
"...Mes, un d'aquells homes m'apartà de l'Andreu. <
3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?
Perqué l'Andreu havia discutit aquell día amb el capataç i el ganivet va apareixer a casa seva sota la porta envoltat amb un mocador de la Maria Rosa. No crec que l'Andreu sigui l'assassí.
4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.
Ah, si jo descobrís qui va matar al capataç, i ha perdut l'Andreu!... i a mi mateixa! I el cor m'ha dit sempre que jo ho sabre agun dia.
La Maria Rosa sap que algun dia sabra qui va ser l'assassi, i no ha perdut en cap moment la fe en això.
Escena 5
1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?
Apareix en Calau.
Escena 6
1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta l'Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?
L'Andreu prefereix que la Maria Rosa no tingui cap noticia d'ell i menys ara que s'ha possat malalt i que esta a punt de morir. No vol que pateixi.
2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en el Marçal que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.
[...]Mana'm lo que vulguis; fins lomes impossible, fin la vida qu em demanesis, per tu, Mari rossa, per tu la perdria.
En Marçal aprofita qualsevol estona per demostrar-li que per ella seria capaç de qualsevol cosa.
viernes, 27 de febrero de 2009
Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)
Post del professor
1. Escenari i marc temporal
Es troven al mig d'una carretera. Encara es pel matí.
2. Personatges que hi intervenen i caracterització
Gepa: ajuda a en Badori, i aquest li recorda al seu fill mort. També li ofereix treball.
Badori: acaba de sortir de l'hospital i ara anava buscant treball
3. Resum (breu)
En Gepa coneix a en Badori i aquest l'explica que ha estat al l'hospital i que necessita un treball.
En Gepa li ofereix treball a la carretera i diu que li parlarà al capatàs d'ell; també li parla del seu fill mort. En Badori finalment aconsserguix menjar alguna cosa
4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.
Ell fill mort d'en Gepa i el fet que enrealitat això de "Gepa" era com li deien al seu fill.
"M'ho diuen perquè tenia un fill que ho era de debò. I com que jo m'enfadava perquè l'hi deien, me van començar a anomenar el pare d'en Gepa... el pare d'en Gepa... En Gepa... El meu fill se va morir, i ara... ara m'agrada que m'ho diguin"
1. Escenari i marc temporal
Es troven al mig d'una carretera. Encara es pel matí.
2. Personatges que hi intervenen i caracterització
Gepa: ajuda a en Badori, i aquest li recorda al seu fill mort. També li ofereix treball.
Badori: acaba de sortir de l'hospital i ara anava buscant treball
3. Resum (breu)
En Gepa coneix a en Badori i aquest l'explica que ha estat al l'hospital i que necessita un treball.
En Gepa li ofereix treball a la carretera i diu que li parlarà al capatàs d'ell; també li parla del seu fill mort. En Badori finalment aconsserguix menjar alguna cosa
4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.
Ell fill mort d'en Gepa i el fet que enrealitat això de "Gepa" era com li deien al seu fill.
"M'ho diuen perquè tenia un fill que ho era de debò. I com que jo m'enfadava perquè l'hi deien, me van començar a anomenar el pare d'en Gepa... el pare d'en Gepa... En Gepa... El meu fill se va morir, i ara... ara m'agrada que m'ho diguin"
Àngel Guimerà. Biografia i obra
Post del professor
1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.
Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis, pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada, els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social, fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis, pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada, els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social, fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.
Pretén copsar la realñitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.
El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.
2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?
El sistema econòmic que acaba triomfant es el capitalisme.
3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.
El capitalisme es un sistema econòmic en el qual les propietats privades son abudants.
4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.
5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?
La Renaixença és un moviment cultural del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura .
6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?
7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?
Àngel Guimerà va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845.
8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.
9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?
De "la renaixensa" el cual en un princip era una revista , però despres es va convertir en un diari.
10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?
Pel moviment catalanista i el moviment obrer.
11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.
Les seves obres sempre acaben en tragèdia. Els conflictes personals entre els personatges son molt comuns. Estan basades en la realitat contemporania, amb intencions de critiques socials. I el trets psicològics dels seus persontges estan molt marcats.
El sistema econòmic que acaba triomfant es el capitalisme.
3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.
El capitalisme es un sistema econòmic en el qual les propietats privades son abudants.
4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.
5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?
La Renaixença és un moviment cultural del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura .
6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?
7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?
Àngel Guimerà va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845.
8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.
9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?
De "la renaixensa" el cual en un princip era una revista , però despres es va convertir en un diari.
10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?
Pel moviment catalanista i el moviment obrer.
11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.
Les seves obres sempre acaben en tragèdia. Els conflictes personals entre els personatges son molt comuns. Estan basades en la realitat contemporania, amb intencions de critiques socials. I el trets psicològics dels seus persontges estan molt marcats.
martes, 17 de febrero de 2009
Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)
Post del professor
ACTIVITATS
Caïm mata el seu germà Abel.
Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures?
Abel era pastor i Caïm cultivava la terra, Jahvé va acceptar l'ofrena d'Abel i va rebutjar la de Caïm, ell no va poder soportar-ho i això doncs va vessar tota la seva rabia sobre el seu germà. Es a dir va matar al seu germà pel gelos.
Jahvé va castigar a Caïm amb la infertilitat de la terra ia apartan-lo de la seva familia, però tampoc ningú podia venjar a Abel ja que Jahvé va dir que, qui ho fes, seria set vegades castigat.
I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.
Al llibre els motius son molt diferents, no te res a veure amb Jahvé, ja que Caïm mata al seu germà per gelos, ja que està enamorat de la seva germana, no pot soportar que sigui el seu germà qui es quedi amb Nara, a la biblia aquesta no es anomenada en cap moment.
Al llibre Caïm no surt tant perjudicat ja que finalment es queda amb Nara, qué ès el que de veritat vol, això dona peu a una nova vida junts.
ACTIVITATS
Caïm mata el seu germà Abel.
Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures?
Abel era pastor i Caïm cultivava la terra, Jahvé va acceptar l'ofrena d'Abel i va rebutjar la de Caïm, ell no va poder soportar-ho i això doncs va vessar tota la seva rabia sobre el seu germà. Es a dir va matar al seu germà pel gelos.
Jahvé va castigar a Caïm amb la infertilitat de la terra ia apartan-lo de la seva familia, però tampoc ningú podia venjar a Abel ja que Jahvé va dir que, qui ho fes, seria set vegades castigat.
I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.
Al llibre els motius son molt diferents, no te res a veure amb Jahvé, ja que Caïm mata al seu germà per gelos, ja que està enamorat de la seva germana, no pot soportar que sigui el seu germà qui es quedi amb Nara, a la biblia aquesta no es anomenada en cap moment.
Al llibre Caïm no surt tant perjudicat ja que finalment es queda amb Nara, qué ès el que de veritat vol, això dona peu a una nova vida junts.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)