Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.
_________________________________
El tema central d'aquest poema es la passió que sent per la persona estimada, descriu la nit que els envolta, tot alló te un punt contradictori perque parla de ternura i al mateix temps menciona a Saturn, el deu de la guerra, també qualifica l'amor com un verí. Al final hi ha un punt de màgia perque nomena dos tòpics molt coneguts: un gat negre i una bruixa.
L'autora transmet tot el que sent per l'altre persona, en el moment que parla de magia vol dir que està enamorada, que tot al seu voltant sembla irreal. Les sensacions que te són contradictories
Penso que el que vol dir, es que res no te sentit quan estimas a algú i tan sols té importa esa persona; tot el aquí està descrit es perque ella ho ha viscut i ho comenta en primera persona.
Els versos son de deu sil·labes la majoria, encara que algún es mes petit com per expemple: "que em fuges pels cabells"
- Aquest poema no m'ha agradat molt... penso que podia haver-ho intensificat mes per descriure els seus sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario