Post del professor

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6)

Escena 4

Veiem ja al començament un Marçal orgullós, vanitós i, d'altra banda, un Badori que se li sotmet, empetitit al seu costat i que li rendeix el màxim respecte. El conformisme del Badori es manifesta en frases com aquesta: "Ella t'ha volgut a tu? (referint-se al Marçal) Doncs llestos." En el fons en Badori se sent, com és natural, ferit i derrotat, però ho dissimula molt bé.

Fixeu-vos en com n'arriba de ser, de traïdor, el Marçal, que es permet ara el luxe d'enorgullir-se de la seva "conquesta" i de comportar-se amb odiosa supèrbia davant els seus companys, quan en realitat té les mans tacades de sang, de la sang del que, diu, era el seu millor amic. Està fet un bona peça, aquest Marçal!

Però els companys sembla que se'n malfien i li fan preguntes i observacions amb una certa intenció.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

Escena 5

Com aquell famós conte d'Edgar Allan Poe, "El cor delator", a mesura que el Marçal es creix i agafa confiança es va delatant ell sol sense voler-ho.

1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?


Escena 6

El record de l'Andreu continua ben present. Ara, aquesta mena de presència incorpòria, es manifesta en un objecte que atrau irresistiblement l'atenció de la pobra Maria Rosa, que al capdavall es casa a contracor.

1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?