miércoles, 11 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Post del professor

Escenes 10, 11 i 12

Escena 10

La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.

Escena 11

Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació

Escena 12

1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.

No hay comentarios: