miércoles, 18 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Escenes 14 i 15 (final acte 2)
Escena 14
En Marçal fingeix estar ferit per entrar a casa de la Maria Rosa. Aquesta, sensibilitzada, fa una cosa que ens deixa -en la meva opinió- desconcertats: li diu al Marçal que l'estima:
"Sí, jo t'estimo! Que estic fora de mi! Que t'estimo com si mai hagués estimat a cap home!"
Però en la Maria Rosa el record de l'Andreu està arrelat amb tanta força que impedeix que s'entregui al Marçal i això, aquestes dues forces oposades i irreconciliables, li causen un enorme conflicte intern i la fan patir cosa de no dir.
El joc de sentiments confrontats és tumultuós i desfermat en aquesta escena. La Maria Rosa arriba a acusar el Marçal d'assassí, sense conèixer encara que, efectivament, l'assassí de l'Andreu és el mateix Marçal.
1. D'aquesta escena només se't demana que ressaltis l'aspecte que més et cridi l'atenció.
Escena 15 (final acte 2)
Els personatges més propers a la Maria Rosa acudeixen alarmats perquè han sentit la veu del Marçal. Aquest es mostra desafiant i proclama que la Maria Rosa l'estima, tot i que aquesta ho nega...
El triomfador de l'escena esdevé finalment el Marçal. Tots l'acaben aplaudint.
1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Post del professor

Escenes 10 a 13

Escena 10

1. En Badori s'atreveix a provocar en Marçal. De quina manera ho fa? Explica-ho i copia el fragment.

2. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

3. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Escena 11

1. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.

Escena 12

1. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Escena 13

Monòleg curt de la Maria Rosa.

1. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

L'escena 6 s'inicia amb un monòleg d'en Marçal. No paeix la negativa de la Maria Rosa i, a més, li té una ràbia irreprimible al Badori que s'acosta a la Maria Rosa "rialler, sense corcor aquí dindre".
1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.
2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.
Escena VII. La Maria Rosa decideix finalment marxar del poble.
1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.
Escena VIII. Trobem una Maria Rosa eufòrica, alliberada, "com si em vegés curada d'una malaltia", fent la maleta per començar de nou i, sobretot, fugir d'en Marçal a qui no vol veure mai més.
Escena IX. Escena de transició. S'explicita l'odi que en Marçal li té al Badori: "Me té una malícia que em mataria, creu-me", diu en Badori, anticipant fets imminents.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

Acte 2

Escenes 1 a 5
Tot i que han passat quinze mesos de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa li segueix fidel: no vol renunciar per res del món al seu amor per l'Andreu. D'altra banda la Maria Rosa és un niu de contradiccions: estranyament no pot treure's del cap la possibilitat de casar-se amb en Marçal, el seu principal pretendent. Però aquest pensament que no pot evitar li provoca repulsió i rebuig visceral. Per això se'n vol anar lluny i començar una nova vida.

Escena 3.
En Badori també empaita la Maria Rosa, però que no li faci cas no l'amoïna més del compte.
Els treballadors es reuneixen per discutir de quina manera reclamaran les quinzenes endarrerides. Resolen fer-ho mitjançant una carta de reclamació. La Maria Rosa, única treballadora alfabetitzada, serà l'encarregada d'escriure-la.

Escena 4.
Quan es l'hora de redactar la carta, en Marçal se les enginya per quedar-se sol amb la Maria Rosa. És a l'escena 5 on en Marçal se li declara amb exigències. El rebuig de la Maria Rosa és immediat. Amb tot, hi ha alguna cosa que fa que se senti atreta pel Marçal i això fa que se senti culpable.

1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?
Segueix estimant al seu marit, però ara que ja que esta mort no te cap sentit i es sent culpable per que sap que pel seu be ha de refer la seva vida i comença a fixar-ce en el Marçal qu es ell qui sempre está amb ella.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?
No, l'amor no ho justifica tot, es veritat que a vegades es pot tornar irracional i una mica boig. Però l'amor que sent el Marçal es egoista, ja que tan sols ha pensat en si mateix, estimar a una persona significa pensar en la felicitat de l'altre, ell tan sols ha mirat per ell.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

Post del professor

Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)

Escena 13

Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l'única que "sap de lletra", pel cas que la carta portés males notícies de l'Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.


Escena 14

La Maria Rosa s'assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d'una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja.Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d'escena per rebre la paga.Maria Rosa plora desconsolada mentre s'abaixa el teló del primer acte.

miércoles, 11 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Post del professor

Escenes 10, 11 i 12

Escena 10

La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.

Escena 11

Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació

Escena 12

1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)

Post del professor

Escenes 7, 8 i 9

Escena 7

Monòleg d'en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d'haver matat el capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l'únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l'Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és que el Marçal no només ha matat el capatàs a sang calenta, sinó que amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l'Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre el "seu millor amic". Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.

Escena 8

Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder "triar dona". Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?

Escena 9

Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.

viernes, 6 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)

Post del professor

Escenes 4, 5 i 6

Escena 4

1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?
Ell treballava per mi i per ell, a la carretera. Ja ho sabeu, que no érem rics; es de feliços!...no n'hi havia cap al món que ho fos como nosalters! Doncs si; me va semblar que estaba un xic tristot aquell vespre, i si és no és encès de cara. Jo li dic "què tens, Ndreu?" I ell a leshore me va cocntar que s'havia barallat amb en Ramon, el capataç, i qu eell havia rebut una garotada al cap. Compteu, jo!... Deixo el plat de seguida, m'hi assec a la vora i li poso el cap a la falda; aqu, i com el caparró d'un nen, de pertot el mirava! Hi tenia un trenc, i un manyoc de cabells la sang presa. No era res; mes jo rient i jugant com una boja, li vaig xopar el cap amb aigua fresca ili vag embolicar mb un mocador, mateix que una dona. An ell ja li habia passat la malícia al capatàs i reia como jo estrafent la cra i fent-me l'ullet... Que érem ditxossos! I es ficà al llit amb mi, ino es vamoure del meu costat, no!

La Maria Rosa explica tot el que va passar aquell nit, amb l'esperança de que la gent cregui que ell no e sun assassí.

2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.
"...Mes, un d'aquells homes m'apartà de l'Andreu. <> I el lligaven, i el ell me mirà plorant; i jo vaig córrer volent-li desfer amb les ungles i les dents aquelles cordes! I no m'en tragueren, d'allí, que me n'arrencaren! <> cridava l'infeliç <> I vaig caure rabiosa, mossegant-me els braços i els punys a mi mateixa: I no sé res més; que vaig quedar com morta"

3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?
Perqué l'Andreu havia discutit aquell día amb el capataç i el ganivet va apareixer a casa seva sota la porta envoltat amb un mocador de la Maria Rosa. No crec que l'Andreu sigui l'assassí.

4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.
Ah, si jo descobrís qui va matar al capataç, i ha perdut l'Andreu!... i a mi mateixa! I el cor m'ha dit sempre que jo ho sabre agun dia.

La Maria Rosa sap que algun dia sabra qui va ser l'assassi, i no ha perdut en cap moment la fe en això.

Escena 5

1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?
Apareix en Calau.

Escena 6

1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta l'Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?
L'Andreu prefereix que la Maria Rosa no tingui cap noticia d'ell i menys ara que s'ha possat malalt i que esta a punt de morir. No vol que pateixi.

2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en el Marçal que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.
[...]Mana'm lo que vulguis; fins lomes impossible, fin la vida qu em demanesis, per tu, Mari rossa, per tu la perdria.
En Marçal aprofita qualsevol estona per demostrar-li que per ella seria capaç de qualsevol cosa.