viernes, 22 de mayo de 2009

Comentari (4)

Amb totes dues mans 6
alçades a la lluna, 6
obrim una finestra 6
en aquest cel tancat. 6

Hereves de les dones 6
que cremaren ahir 6
farem una foguera 6
amb l’estrall i la por. 6
Hi acudiran les bruixes 6
de totes les edats. 6
Deixaran les escombres 6
per pastura del foc, 6
cossis i draps de cuina 6
el sabó i el blauet, 6
els pots i les cassoles 6
el fregall i els bolquers. 6

Deixarem les escombres 6
per pastura del foc, 6
els pots i les cassoles, 6
el blauet i el sabó 6
I la cendra que resti 6
no la canviarem 6
ni per l’or ni pel ferro 6
per ceptres ni punyals. 6
Sorgida de la flama 6
sols tindrem ja la vida 6
per arma i per escut 6
a totes dues mans. 6

El fum dibuixarà 6
l’inici de la història 6
com una heura de joia 6
entorn del nostre cos 6
i plourà i farà sol 6
i dansarem a l’aire 6
de les noves cançons 6
que la terra rebrà. 6
Vindicarem la nit 6
i la paraula DONA. 6
Llavors creixerà l’arbre 6
de l’alliberament. 6
___________________________

Crec que aquest poema indica la lliberació del masclisme a la societat, les done s'alliberen de tot els tópics como per expemple el fet de que son les dones les que han de netejar i encarregar-se de les coses de casa.

L'autora ens vol mostrar un anel de llibertat, de somnis propis...la rebeldia que sent contra la seva societat i vol expressar tots els seus pensaments sobre la llibertat que les dones necesiten. Tot està escrit en primera persona del plural, no vol que sigui ella la unica que s'allibera de tot alló, no tendria sentit... ja que ella vol una societat lliure de tot.

Els versos son de sis sil·labes, es a dir son d'art menor; está dividit en quatre estrofes, totes formades per versos curts.

Utilitza alguns recursos:

Anafora, enumeració i polísindeton.
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Antítesi:
i plourà i farà sol

Metafora:
Deixaran les escombres
per pasturar al foc

Comparació:
com una heura de joia

viernes, 15 de mayo de 2009

Comentari (3)

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.


_________________________________


El tema central d'aquest poema es la passió que sent per la persona estimada, descriu la nit que els envolta, tot alló te un punt contradictori perque parla de ternura i al mateix temps menciona a Saturn, el deu de la guerra, també qualifica l'amor com un verí. Al final hi ha un punt de màgia perque nomena dos tòpics molt coneguts: un gat negre i una bruixa.

L'autora transmet tot el que sent per l'altre persona, en el moment que parla de magia vol dir que està enamorada, que tot al seu voltant sembla irreal. Les sensacions que te són contradictories

Penso que el que vol dir, es que res no te sentit quan estimas a algú i tan sols té importa esa persona; tot el aquí està descrit es perque ella ho ha viscut i ho comenta en primera persona.

Els versos son de deu sil·labes la majoria, encara que algún es mes petit com per expemple:
"que em fuges pels cabells"

- Aquest poema no m'ha agradat molt... penso que podia haver-ho intensificat mes per descriure els seus sentiments.

miércoles, 13 de mayo de 2009

Comentari (2)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...
___________________________________

El tema central es la descripció d'una situació emocional marcada per la tranquil·litat, la reineixença de la persona, torna a veura la vida com abans o potser amb més intensitat encara. El fet de que la data en que ha succeït això, estigui escrita al primer vers, es molt important, penso que l'autora vol remarcar aquell dia com una data important a la seva vida.

Esta dividit en dos parts: la descripció del que l'envolta i la conclusió. A la primera part descriu tot el que veu quan surt al balcó, com si de cop i volta hagués aprés a apreciar tot el que té a prop, li dona importancia a les coses insignificants però ignora la resta. A la segona i ultima part expossa la conclussió i el perque de reaccionar així.

L'autora ens comenta la falta d'il·lusions que ha tingut per la vida i que per fi la ha recuperat, torna a sentir-se viva Esta escrit en primera persona, segurament basada en una expèriencia, en una situació que ella mateixa va viure i experimentar en primera persona.

El versos no segueixen un métrica exacta, ja que n'hi han versos curts i altres llargs.

Hi ha una llarga llista de substantius però cap d'ells porta cap adjectiu per descriure'ls. Els temps verbals es troben en primera pera persona i en present no hi ha cap variació al llarg del poema, excepte en el vers 10 (Feia dies que no sortia al balcó) però aquesta variació té una raó, ja que parla del passat.

A la llista de coses que menciona, es podria dir que és una anumeració.

- Aquest poema m'agrada, encara que no tant perque penso que podria haver-ho intensificat molt mes, adjectivant alguns substantius.

lunes, 4 de mayo de 2009

Comentari

A la primera estrofa el tema no està del tot clar, encara que les paraules descriuen una situació de perill per la ferida causada per l'ullal i misteri, per la nit fosca. En canvi a la ultima estrofa se sap l'intenció i el significat de les paraules. Penso que la clau es troba a la paraula desig, aquesta dona peu a mostrar que és perillos enamorar-se ja que pot causar un gran sofriment. ( ex: L'escala fosca del desig no te barana)

Esta dividit en queatre estrofes, pero tan sols en tres parts. Les dues primeres expliquen les conseqüencies d'haver-se enamorat; el tercer, els canvis que et porten d'una situació a un altre i finalment el quart els riscos i perills que causa auqesta situació.

Els versos majoritàriament són de quatre sil·labes encara que alguns es desvien de l'esquema i són de tres sìl·labes.

En quants als recursos retorics al primer vers ja trobem un, semblant a la personificació, però com s'atribueixen qualitats animals a la nit, no es pot parlar exactament d'aquest recurs "La nit em clava el seu ullal"
A l'últim paragraf hi ha una clara metafora, s'identifica el desig amb un abisme d'una escala sense barana.


Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

A la llegenda del cor menjat el trovador Guillem de Cabestany es assessinat pel marit de la dama, aquest fa que ella es menji el seu cor, sense que ella ho sabés.

Al banquet de noces de la Maria Rosa, en Badori fa que beguin el vi que l'Andreu va trepitjar on hi havia sang per culpa de la ferida que es va fer amb l'agulla. La Maria Rosa el beu amb ànsia, ja que es l'obra del seu estimat marit.

Als dos cas, les dues dones han ingerit una part del cos del seu estimat
Post del professor

Final de l'obra

Acte 3 (escenes 7, 8, 9 i 10)


Escena 7

Tot són presses i enrenou amb el casament. Van tots cap a l'església. Abans, però, la Maria Rosa, estrenyent la camisa de l'Andreu sobre el seu cor, li diu l'últim adéu.

"Andreu: adéu, adéu per sempre!"

Escena 8

Preparatius per l'àpat de celebració. En Badori en té una de pensada amb el vi que porta... Es tracta, com és habitual, d'una anticipació: "...Ja els faré enrabiar, ja, amb aquest vi! Tant ell com ella s'enrabiaran! I força!"

Al Badori, malgrat que aparenti molt bé que està alegre i gens emmurriat, li va la precessó per dintre.

Escena 9

Ja són casats i tots reunits a punt de començar l'àpat.

1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

És ben cert que quan el Marçal coneix d'on ve el vi que estan bevent, queda aterrit, paralitzat, tots els remordiments se li desperten i el torturen. Aquest Marçal recorda molt a aquell altre personatge torturat pels seus crims, el Macbeth, d'un altre gran dramaturg, William Shakespeare. Hi ha una escena en la qual al rei Macbeth, durant un àpat amb tots els membres de la seva cort, comença a tenir deliris i visions producte de la seva mala consciència de criminal. En Marçal també començarà a delirar a causa dels efectes de l'alcohol i acabarà delatant-se ell mateix en una escena final memorable. Si teniu oportunitat, llegiu el Macbeth de Shakespeare i també El cor delator de Poe, dos històries que il·lustren aquella màxima que diu "tal fas, tal trobaràs".

Escena 10

Fets fora els convidats, la Maria Rosa i el Marçal, borratxo, resten sols.

4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

Escena 11

Final tràgic i teló.
Post del professor

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6
)

Escena 4

Veiem ja al començament un Marçal orgullós, vanitós i, d'altra banda, un Badori que se li sotmet, empetitit al seu costat i que li rendeix el màxim respecte. El conformisme del Badori es manifesta en frases com aquesta: "Ella t'ha volgut a tu? (referint-se al Marçal) Doncs llestos." En el fons en Badori se sent, com és natural, ferit i derrotat, però ho dissimula molt bé.

Fixeu-vos en com n'arriba de ser, de traïdor, el Marçal, que es permet ara el luxe d'enorgullir-se de la seva "conquesta" i de comportar-se amb odiosa supèrbia davant els seus companys, quan en realitat té les mans tacades de sang, de la sang del que, diu, era el seu millor amic. Està fet un bona peça, aquest Marçal!

Però els companys sembla que se'n malfien i li fan preguntes i observacions amb una certa intenció.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

Escena 5

Com aquell famós conte d'Edgar Allan Poe, "El cor delator", a mesura que el Marçal es creix i agafa confiança es va delatant ell sol sense voler-ho.

1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?


Escena 6


El record de l'Andreu continua ben present. Ara, aquesta mena de presència incorpòria, es manifesta en un objecte que atrau irresistiblement l'atenció de la pobra Maria Rosa, que al capdavall es casa a contracor.

1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?