miércoles, 13 de mayo de 2009

Comentari (2)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...
___________________________________

El tema central es la descripció d'una situació emocional marcada per la tranquil·litat, la reineixença de la persona, torna a veura la vida com abans o potser amb més intensitat encara. El fet de que la data en que ha succeït això, estigui escrita al primer vers, es molt important, penso que l'autora vol remarcar aquell dia com una data important a la seva vida.

Esta dividit en dos parts: la descripció del que l'envolta i la conclusió. A la primera part descriu tot el que veu quan surt al balcó, com si de cop i volta hagués aprés a apreciar tot el que té a prop, li dona importancia a les coses insignificants però ignora la resta. A la segona i ultima part expossa la conclussió i el perque de reaccionar així.

L'autora ens comenta la falta d'il·lusions que ha tingut per la vida i que per fi la ha recuperat, torna a sentir-se viva Esta escrit en primera persona, segurament basada en una expèriencia, en una situació que ella mateixa va viure i experimentar en primera persona.

El versos no segueixen un métrica exacta, ja que n'hi han versos curts i altres llargs.

Hi ha una llarga llista de substantius però cap d'ells porta cap adjectiu per descriure'ls. Els temps verbals es troben en primera pera persona i en present no hi ha cap variació al llarg del poema, excepte en el vers 10 (Feia dies que no sortia al balcó) però aquesta variació té una raó, ja que parla del passat.

A la llista de coses que menciona, es podria dir que és una anumeració.

- Aquest poema m'agrada, encara que no tant perque penso que podria haver-ho intensificat molt mes, adjectivant alguns substantius.

1 comentario:

salvi dijo...

Comences molt bé, descrivint el poema, explicant-lo sense entrar-hi a fons.

I la interpretació que ens fas em sembla inapel.lable (vaja, indiscutible).

Jo el que trobo en el poema és un contrast entre allò concret i material (els objectes senzills i quotidians) i allò més abstracte i indefinit, com són les passions.

La poeta ha oblidat en el passat aquestes coses senzilles de cada dia que donen sentit a l'existència, perquè ha estat massa embolicada en assumptes del cor.

Un comentari molt correcte.

Una revisió ortogràfica no estaria de més.

El professor.