Àngel Guimerà, "Maria Rosa". Lectura (10)

Post del professor

Acte 3 (escenes 1, 2 i 3)

Escena 1

Ja han cobrat, finalment, i ho celebren comptant els diners. Han acabat la carretera i els queda una mica de nostàlgia. La Maria Rosa i en Marçal es casen i la Tomasa està atrafegada preparant l'apat del casament.

Escena 2

És una escena curtíssima i comenten (el Quirze, el Gepa, el Calau...) coses de la feina i de l'imminent casament.

Escena 3

Tothom està content i es respira un ambient de celebració. Fins i tot en Badori, abans enamorat de la Maria Rosa i principal rival del Marçal, accepta la situació i es mostra content, festiu i sense recança: "Jo el que vull és que siguin ben feliços; que ja ho sap en Marçal, que no li tinc cap malícia."


Consideracions sobre el conflicte amorós de la Maria Rosa

El final de l'acte 2 acaba de manera accidentada i conflictiva. En Marçal que entra amb enganys a casa de la Maria Rosa, aquesta que se li declara apassionadament, en Marçal que aprofita un aparent moment de flaquesa de la Maria Rosa per comprometre-la davant de tothom per tal d'acabar casant-s'hi.

És cert que la Maria Rosa ens sembla vacil.lant i insegura en els seus sentiments, de vegades fins i tot desconcertant, però potser podem fer un esforç per mirar d'entendre-la. Pensem que la Maria Rosa perd el seu home estant-ne tots dos perdudament enamorats i el perd de forma sobtada, per unes causes fosques i incertes, i, sobretot, sense possibilitat d'acomiadar-se'n o de comunicar-s'hi. Per tant, és lògic que la nostra protagonista no acabi d'assimilar la mort del seu home i que li romangui fidel fins al derrer moment.

D'altra banda, la necessitat d'estimar i sentir-se estimada fa que una part d'ella mateixa s'inclini vers el Marçal que, no ho oblidem, figura com el millor amic que va tenir l'Andreu. En Maria Rosa podem trobar dos tipus d'amor: l'espiritual (el que sent pel seu marit mort) i el sentimental (l'afecte que pot arribar a sentir pel Marçal i la necessitat ben humana de sentir-se consolada i acompanyada).

Poden haver-hi més raons que justifiquin el casori, com per exemple la pressió del grup. Com diu la Tomasa:

"Saps qui ha xerrat? Doncs tothom, ha xerrat! I encara et diré que si no hagués sigut tot aquest bum-bum, la Maria Rosa no s'hi casa aquest vespre." (Escena 1, acte 2)

D'altra banda, també és possible que Àngel Guimerà es vegi obligat a forçar la trama (el curs dels esdevenimentts no sempre segueix una lògica previsible) per arribar al casament de la Maria Rosa amb en Marçal i, a partir d'aquí, resoldre el conflicte o finalitzar l'obra amb un desenllaç que es preveu emocionant.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Post del professor

Escenes 14 i 15 (final acte 2)

Escena 14

En Marçal fingeix estar ferit per entrar a casa de la Maria Rosa. Aquesta, sensibilitzada, fa una cosa que ens deixa -en la meva opinió- desconcertats: li diu al Marçal que l'estima:

"Sí, jo t'estimo! Que estic fora de mi! Que t'estimo com si mai hagués estimat a cap home!"

Però en la Maria Rosa el record de l'Andreu està arrelat amb tanta força que impedeix que s'entregui al Marçal i això, aquestes dues forces oposades i irreconciliables, li causen un enorme conflicte intern i la fan patir cosa de no dir.

El joc de sentiments confrontats és tumultuós i desfermat en aquesta escena. La Maria Rosa arriba a acusar el Marçal d'assassí, sense conèixer encara que, efectivament, l'assassí de l'Andreu és el mateix Marçal.

1. D'aquesta escena només se't demana que ressaltis l'aspecte que més et cridi l'atenció.

Escena 15 (final acte 2)

Els personatges més propers a la Maria Rosa acudeixen alarmats perquè han sentit la veu del Marçal. Aquest es mostra desafiant i proclama que la Maria Rosa l'estima, tot i que aquesta ho nega...

El triomfador de l'escena esdevé finalment el Marçal. Tots l'acaben aplaudint.

1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Post del professor

Escenes 10 a 13

Escena 10

1. En Badori s'atreveix a provocar en Marçal. De quina manera ho fa? Explica-ho i copia el fragment.

2. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

3. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Escena 11

1. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.

Escena 12

1. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Escena 13

Monòleg curt de la Maria Rosa.

1. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

Post del professor

L'escena 6 s'inicia amb un monòleg d'en Marçal. No paeix la negativa de la Maria Rosa i, a més, li té una ràbia irreprimible al Badori que s'acosta a la Maria Rosa "rialler, sense corcor aquí dindre".

1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.

2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.

Escena VII. La Maria Rosa decideix finalment marxar del poble.

1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.

Escena VIII. Trobem una Maria Rosa eufòrica, alliberada, "com si em vegés curada d'una malaltia", fent la maleta per començar de nou i, sobretot, fugir d'en Marçal a qui no vol veure mai més.

Escena IX. Escena de transició. S'explicita l'odi que en Marçal li té al Badori: "Me té una malícia que em mataria, creu-me", diu en Badori, anticipant fets imminents.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

Post del professor

Acte 2

Escenes 1 a 5

Tot i que han passat quinze mesos de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa li segueix fidel: no vol renunciar per res del món al seu amor per l'Andreu. D'altra banda la Maria Rosa és un niu de contradiccions: estranyament no pot treure's del cap la possibilitat de casar-se amb en Marçal, el seu principal pretendent. Però aquest pensament que no pot evitar li provoca repulsió i rebuig visceral. Per això se'n vol anar lluny i començar una nova vida.

Escena 3.

En Badori també empaita la Maria Rosa, però que no li faci cas no l'amoïna més del compte.

Els treballadors es reuneixen per discutir de quina manera reclamaran les quinzenes endarrerides. Resolen fer-ho mitjançant una carta de reclamació. La Maria Rosa, única treballadora alfabetitzada, serà l'encarregada d'escriure-la.

Escena 4.

Quan es l'hora de redactar la carta, en Marçal se les enginya per quedar-se sol amb la Maria Rosa. És a l'escena 5 on en Marçal se li declara amb exigències. El rebuig de la Maria Rosa és immediat. Amb tot, hi ha alguna cosa que fa que se senti atreta pel Marçal i això fa que se senti culpable.

1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?

Segueix estimant al seu marit, però ara que ja que esta mort no te cap sentit i es sent culpable per que sap que pel seu be ha de refer la seva vida i comença a fixar-ce en el Marçal qu es ell qui sempre está amb ella.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?
No, l'amor no ho justifica tot, es veritat que a vegades es pot tornar irracional i una mica boig. Però l'amor que sent el Marçal es egoista, ja que tan sols ha pensat en si mateix, estimar a una persona significa pensar en la felicitat de l'altre, ell tan sols ha mirat per ell.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

Post del professor

Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)

Escena 13

Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l'única que "sap de lletra", pel cas que la carta portés males notícies de l'Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.


Escena 14

La Maria Rosa s'assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d'una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja.Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d'escena per rebre la paga.Maria Rosa plora desconsolada mentre s'abaixa el teló del primer acte.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Post del professor

Escenes 10, 11 i 12

Escena 10

La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.

Escena 11

Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació

Escena 12

1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.