miércoles, 18 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

Acte 2

Escenes 1 a 5
Tot i que han passat quinze mesos de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa li segueix fidel: no vol renunciar per res del món al seu amor per l'Andreu. D'altra banda la Maria Rosa és un niu de contradiccions: estranyament no pot treure's del cap la possibilitat de casar-se amb en Marçal, el seu principal pretendent. Però aquest pensament que no pot evitar li provoca repulsió i rebuig visceral. Per això se'n vol anar lluny i començar una nova vida.

Escena 3.
En Badori també empaita la Maria Rosa, però que no li faci cas no l'amoïna més del compte.
Els treballadors es reuneixen per discutir de quina manera reclamaran les quinzenes endarrerides. Resolen fer-ho mitjançant una carta de reclamació. La Maria Rosa, única treballadora alfabetitzada, serà l'encarregada d'escriure-la.

Escena 4.
Quan es l'hora de redactar la carta, en Marçal se les enginya per quedar-se sol amb la Maria Rosa. És a l'escena 5 on en Marçal se li declara amb exigències. El rebuig de la Maria Rosa és immediat. Amb tot, hi ha alguna cosa que fa que se senti atreta pel Marçal i això fa que se senti culpable.

1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?
Segueix estimant al seu marit, però ara que ja que esta mort no te cap sentit i es sent culpable per que sap que pel seu be ha de refer la seva vida i comença a fixar-ce en el Marçal qu es ell qui sempre está amb ella.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?
No, l'amor no ho justifica tot, es veritat que a vegades es pot tornar irracional i una mica boig. Però l'amor que sent el Marçal es egoista, ja que tan sols ha pensat en si mateix, estimar a una persona significa pensar en la felicitat de l'altre, ell tan sols ha mirat per ell.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

No hay comentarios: