lunes, 10 de noviembre de 2008

"Solitud", Capítol 7, Primavera




1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.
A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fes una dona nova per a cada moment de la vida.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.
Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors melincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.
Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.

Arnau de Sant Ponç: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.
...Els ulls se li enlluernaven borratxament de verdors fortes i de clapes lumíniques, i un desig somort i las d'estirar els nervis li havia fet apartar els braços del cos i ajaçar-los en l'herba, pal més en l'aire amb la sang aturada pesadament en les venes. En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa. Quedà amb el cap enrera, la boca entreoberta, la blancor del coll ressortint de la funda blavenca del sac, i superbament acusat l'encoixinament suau i perfet de les formes.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Es vol anar a confesar perque se sent culpable, pperò finalment no ho fa peruq e te por de com reaccionara el pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?
Si en Matias estat una altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes se la miraven: amb els ulls admirats de l'Arnau de Sant Ponç per exemple amb els mateixos ulls de boc de l'Ànima , fins amb els ulls fidels i humits del Mussol... amb mirada de persona o de bèstia però que digués alguna cosa. Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.
- Sensual: Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes...

La Mila es vol sentir desitjada pel seu marit però ells es completament indiferent amb ella.

- Maternal: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen. Lidonava engrunes de pa i l'anyell la seguia sempre com un gosset; s'enfilava sobre d'ella.

Ells desenvolupa el seu sentiment maternal amb el xaiet.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.
La Mila vol ser mare pero en Matias aquest tema no l'interessa. Ella manifesta aquest sentiment amb el xaiet i amb el Baldiret.

2 comentarios:

salvi dijo...

Està força bé. Les respostes perfectament enfocades.

No comentes, però, l'episodi dels gatets que, com el del xaiet o el Baldiret, també és important en el tema del sentiment maternal de la Mila i el desig d'arribar a ser mare...

D'acord. Estàs fent una bona feina i es veu que hi poses atenció. Continua així de bé!

El professor

salvi dijo...

Michelle,

Hola Saray,

Recorda que demà divendres tenim el control de Literatura. Seran deu preguntes generals sobre Víctor Català, "Solitud" i el Modernisme. Cal repassar tot el que hem fet al blog de l'assignatura. És un control de continguts generals, no pas d'aspectes concrets sobre l'argument dels capítols, que ja hem anat fent a classe.

Sort,

El professor