1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.
Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així...
Ell d'adona de que la culpa de que el marit fos indiferent amb ella no e spas culpa d'ella sino del seu marit que sempre passa de tot, mes encara en els temes de parella.
2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.
[...]vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera
Aquesta fragment per mi es el més esgarrifós, perquè penso la desesperació i la impotència que s'ha de sentir en un moment como aquell.
3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?
L'Ànima aprofita que la Mila està sola i així s'apropa a ella oferint-li diners, és a dir en un principi ho fa sense violencia, però quan veu que la Mila el rebutja, començà a persseguirla així doncs la Mila comença a corre però cau i es fa mal, l'Ànima s'aprofita que la ella està gairebé inconcient i finalment la viola.
4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?
Es creu que l'Ànima li roba els diners al pastor.
5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?
Perqué ell creu que si es torna a cassar no estaria respectant a la seva dona morta.
6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?
Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible.
La Mila comença a recordar tot el que li havia explicat sobre les vides eternes, les animes que no moren...
Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així...
Ell d'adona de que la culpa de que el marit fos indiferent amb ella no e spas culpa d'ella sino del seu marit que sempre passa de tot, mes encara en els temes de parella.
2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.
[...]vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera
Aquesta fragment per mi es el més esgarrifós, perquè penso la desesperació i la impotència que s'ha de sentir en un moment como aquell.
3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?
L'Ànima aprofita que la Mila està sola i així s'apropa a ella oferint-li diners, és a dir en un principi ho fa sense violencia, però quan veu que la Mila el rebutja, començà a persseguirla així doncs la Mila comença a corre però cau i es fa mal, l'Ànima s'aprofita que la ella està gairebé inconcient i finalment la viola.
4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?
Es creu que l'Ànima li roba els diners al pastor.
5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?
Perqué ell creu que si es torna a cassar no estaria respectant a la seva dona morta.
6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?
Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible.
La Mila comença a recordar tot el que li havia explicat sobre les vides eternes, les animes que no moren...
No hay comentarios:
Publicar un comentario