Exercici de comparació

Post del professor

a) Compareu l'ordinador que teniu al davant amb les finestres d'aquesta aula.

En un principi els dos tenen en comú que son de vidre i quadrades però no serveixen pel mateix; ja que amb aquestes finestre l'únic que veïem es una petita part de l'institut i algunes aules que les estan utilitzant alumnes i professors, ni tan sols podem accedir a la informació que emet el professor als alumnes.

A diferència de les finestres d'aquestes aules, l'ordinador ens permet anar molt mes enllà; podem comunicar-nos amb la gent sense importar a quina distancia o lloc del mon es trobi. Aquest es una font d'informació molt extensa, amb el qual podem accedir a quasevol tipus d'informació, ja siguin noticias, musica... etc. es pot trobar qualsevol cosa, inclós podem accedir a la compra/venda de qualsevol tipus d'article.

En definitiva, encara que comparteixen els mateixos materials aparentment, no vol dir que serveixen pel mateix, ja que ha quedat clar que amb la pantalla de l'ordinador podem accedir i rebre un munt d'informació, mentre que amb les finestres tan sols podem observar el que ens envolta.

"Allò que tal vegada s'esdevinguè" Els personatges

Post del professor

1. Llegeix-te els primers capítols del Gènesi.

2. Cerca imatges dels personatges bíblics que intervenen en aquesta obra de Joan Oliver: el diable, els àngels, Adam i Eva, Caïm i Abel, Déu o Jahvè. Escriu una breu definició d'aquests personatges i contextualitza'ls dins la història bíblica.



El Diable, a la mitologia cristiana, és el principal enemic de Deu, segons les religions judeo-cristianas.




Un angel és una presència divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religió és tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador.




Adam i Eva segons les creecen judias, cristinas i mulsulmanes van ser els primers essers vius que van poblar la Terra. Van ser creats per Jahvé.




Caïm i Abel eran ells fills d'Adam. Caïm va matar a Abel a causa de l'enveja que sentia pel seu germà.




Yahvé, segons la Bíblia, és el nom propi de Deu. Es una divinitat és un ésser superior, no humà, que representa allò sagrat.

Joan Oliver

Post del professor

1. Amb quin sobrenom es coneix a Joan Oliver com a autor de poesia?
Se'l coneix també com Pere Qaurt a l'hora d'escriure poesia.

2. En quin any va nèixer?
Joan Oliver va neixer a l'any 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Ell Pertananya a una familia de l'alta burgesia.

4. On va començar a publicar?
Joan Oliver començà a publicar al Diari de Sabadell

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Va haver d'exiliar-se a Santiago de Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els personatges de les seves obres teatrals solen ser personatges esquematitzats i estereotips negatius del que realment vol criticar l'autor.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?
Sobre la societat brugesa.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
El registre utilizat per Joan Oliver, és el registre col·loquial.

La familia

Post del professor

Una familia normalment es composa de quatre membres. Jo crec que en una familia tots s'han d'entendre bé i comprendre's els uns als altres... però esclar això mai es així, ja que sempre hi han discussions.

No hi ha cap moment en que és segur que la famlía pugui xerrar tranquilament, perque tot depen de la situació en que es trobin, encara que potser als cumpleanys o nadal siguin els millors moments perque quan es reuneix tota la familia.

En el meu cas tan sols puc tenir una relació amb ma mare ja que el meu pare està mort, no el vaig cvoneixer perque va morir quan jo tenia un any. Encara que la meva mare a tornar ha refer la seva vida , jo no el considero un pare per mi.

Penso que perque una familia estigui completa han de tenir fills, d'aquesta forma els vincles que els uneixin seran molt mes forts; ells fills són molt importants ja que així els pares s'encarreguen de formar a unes persones que seran, i seran ells també quins formaran un altre familia, però també la decisió de tenir un fill no s'ha de prendre a la lleugera, ja que els que ho fan, han de veure que estant formant una vida.

Crec que el nombre ideal de fills, serien dos perque si tenen un sol fill, potser aquest es sentirà sol a mida que vagi creixent i així tindrà a algú sempre amb qui pugi jugar i anirant creixent junts.

A un fill no es pot consentir-ho en tot perque mentres mes tindrà, mes voldrà. Se'ls ha de tractar de la mateixa forma tant si es nen o nena, les resposabilitats han de ser les mateixes dintre i fore de casa, i tampoc s'ha de diferencia en els horaris. Moltes families donen mes llibertat als nois, que a les noies tant sols per la diferencie de sexe, independentment de la edat.

A casa meva ara ja no hi ha deferencies als temes de responsabilitats, perque el meu germà ja no viu amb nosaltres, però quan encara estaba a casa el mai ajudaba a casa, pero ara les coses só diferents.

Crec una familia no es diferent perque tan sols tingui un pare o una mare, o perque els seus pares siguin homosexuals o estiguin separats. Ja que el que importa de veritat es como educa al seu fill, els valors i principis que li ensenyan al nen.

El fet de casar-se trobo que no és fonamental ja que un paper firmat no ha de dir si son més o menys parella pel fet d'estar cassats.

La familia es importat perque saps que estaran allà on ells necessitis, es clar que sempre has de tneir clar en qui pots confiar i en qui no, sobretot la gent que està mes aprop son qui sempre t'ajudaran.

Estic conetnta amb la meva famili encara que hi han coses que pot ser no m'agraden del tot, que es clar no tot es perfecte, però i si ho fos? no seria massa aburrit? potser així les coses esta millor.

Penso que en futur, encara que potser molt llunyà, estré amb una familia, i ja no seré jo l'educada si no la que eduqui.

Solitud, capítol final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.
La Mila té molta rabia acumulada i per això a pres la decisió de anarse'n i abandonar-ho tot, trencant amb tots els esquemes de la societat. Això que le ha passat, el tema d ela violació a fet que prenés una decisió tan drastica, però es això el que la fara feliç, perque tindrà la sev llibertat, ja amb el seu marit no ho era, perque sempre es sentia sola.

La ultima frase expressa clarament tota la rabia que te la Mila acumulada

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.
Encara que potser el llengüantge que utilitzen, a vegades era una mica complicat per entendre, em sembla una novel·la què és capaç de reflexar tots els sentiments de rabia, tristessa, solitud, etc.. Potser alguns fragments estan massa detallats.

Aquest novel·la mostra una modernitat sorprenent pel fet d'estar escrita en l'época que ho van fer. Ja que en quells anys una dona sempre depenia d'un home.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.
Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així...

Ell d'adona de que la culpa de que el marit fos indiferent amb ella no e spas culpa d'ella sino del seu marit que sempre passa de tot, mes encara en els temes de parella.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.
[...]vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera

Aquesta fragment per mi es el més esgarrifós, perquè penso la desesperació i la impotència que s'ha de sentir en un moment como aquell.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?
L'Ànima aprofita que la Mila està sola i així s'apropa a ella oferint-li diners, és a dir en un principi ho fa sense violencia, però quan veu que la Mila el rebutja, començà a persseguirla així doncs la Mila comença a corre però cau i es fa mal, l'Ànima s'aprofita que la ella està gairebé inconcient i finalment la viola.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?
Es creu que l'Ànima li roba els diners al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?
Perqué ell creu que si es torna a cassar no estaria respectant a la seva dona morta.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?
Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible.

La Mila comença a recordar tot el que li havia explicat sobre les vides eternes, les animes que no moren...

"Solitud" Capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

Post del professor



1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?
En Joan Maragall s'inspira observant la natura, i relaciona la poesia amb el procés de creació espontani. El pastor diu una cosa semblant, li explica a la Mila que quan observa els paissatges o la natura en general, te una sensació extranya i que apartir de aquí li venen les ideas.

Es a dir els dos s'inspiren amb el mateix, admirant la natura,

"Solitud", Capítol 9, Gatzara

Post del professor

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.
- Destructors i incordiants: Invadien el terrat i trecaven les flors a grapades
- Incivics i indiciplinants: Un arrossegament de cadires disputant-se-les i adreçaven barroerament.
- Impacients: La impaciencia i ansietat de tothom.
- Afamada i esvolotaire: Estaven enrodades de gent afamada i esvolotaire
- Anticlerical: Una mena de corrent electirc excità l'innstint cleròfobo que riu sempre en el replec més íntim de l'ànima.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.
Gatzara: Cridòria, quan una colla de gent manifesta la seva alegria.
Sinònim: xivarri.

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.
Entreu pas ací dintre, ermitana; ara com ara es un catan de bestis...¿Recordeu què vos deia l'altre día...? Pensin pas mes que en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a un poc les haurem de gitar avai a cops d'escombra.

-El pastor li diu que entri ja que no vol estar amb aquella gent perquè gairebé s'estan comportant com bestias.

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).
La gent comença barallar-se, per això a de intervenir el guàrdia civil però la gent no fa cap cas i li planten cara al policía. Perquè la gent es calmi els policias han de fer ús de les armes i la gent comença a dir que hi ha un mort.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.
Afamada i esvolotaire, besties dites superiors, grollera...

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.
- Saturnal: relatiu o pertanyent a Saturn (deu de la mitología romana). Festes en honor de Saturn.

- Baco es un deu romà que representa la natura en especial la vinya, es a dir del vi, i també representa les celebracions; Dionis es el mateix deu però, pertany a la mitología grega.



7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goyesques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".




8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?
Si la gent fa això, comença a comportar-se d'una manera incivilitzada ja que no s'adonen de les conseqüencies que poden tenir.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:

Bestialisme > Civisme
Instints > Raonament
Grolleria > Vulgaritat
Primitivisme > Civilització
Salvatgisme > Civilitzat
Descontrol > Control
Multitud > Solitud
Xivarri > Silenci
Cridòria > Calma
Grotesc > Seriós

"Solitud", Capítol 7, Primavera

Post del professor

1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.
A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fes una dona nova per a cada moment de la vida.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.
Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors melincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.
Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.

Arnau de Sant Ponç: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.
...Els ulls se li enlluernaven borratxament de verdors fortes i de clapes lumíniques, i un desig somort i las d'estirar els nervis li havia fet apartar els braços del cos i ajaçar-los en l'herba, pal més en l'aire amb la sang aturada pesadament en les venes. En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa. Quedà amb el cap enrera, la boca entreoberta, la blancor del coll ressortint de la funda blavenca del sac, i superbament acusat l'encoixinament suau i perfet de les formes.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Es vol anar a confesar perque se sent culpable, pperò finalment no ho fa peruq e te por de com reaccionara el pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?
Si en Matias estat una altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes se la miraven: amb els ulls admirats de l'Arnau de Sant Ponç per exemple amb els mateixos ulls de boc de l'Ànima , fins amb els ulls fidels i humits del Mussol... amb mirada de persona o de bèstia però que digués alguna cosa. Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.
- Sensual: Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes...

La Mila es vol sentir desitjada pel seu marit però ells es completament indiferent amb ella.

- Maternal: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen. Lidonava engrunes de pa i l'anyell la seguia sempre com un gosset; s'enfilava sobre d'ella.

Ells desenvolupa el seu sentiment maternal amb el xaiet.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.
La Mila vol ser mare pero en Matias aquest tema no l'interessa. Ella manifesta aquest sentiment amb el xaiet i amb el Baldiret.

Solitud, Capítol 5, Sumant dies

Post del professor



1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li condeceix...?
La Mila li demana al seu fill, en Baldiret. La Marieta li diu que pot estar amb ell sempre que pugui mentre s'acostumi a l'ermita

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.
- Que no ho saps, gandul, més que gandul? Te duc una bona nova... Tindrem un nen...!
- Ah...! Deu sap el que em pensava...!- i en Matias allargassà una cama que tenia arronsada, i aclucà els ulls.

En Matias no mostra cap preocupació ni sorpressa ni alegria per aquest tema simplement l'ignora.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias. Explica com.
En Matias conveç en Matias perque ell demani caritat y es guanyi la vida d'aquesta mena.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?
Pel sant! Pel sant...! I rigué amb mofa dolorosa-. Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, perquè fins tu mateix te dones pena de jaure tot el dia...! Senyor! ¿No era per mi prou clau que em fessis vendre la caseta de l'oncle, que em traguessis de la meva terra, que m'enterressis de viu en viu en aquest catau de guilles, que encara te tinc de veure com un perdulari o com un afamat?

La Mila li recriminà que va haver de vendre la caseta del seu oncle i que va deixar la seva terra per anar a viure a aquell poble.
En Matias en canvi no va dir ni una sola paraula mentres la seva dona parlava, per por a que la seva dona es posés pitjor; finalment va dir "Ves al canai" i se'n va anar.

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.
Els punxons de bruc furgaven tafaners, dins les cloves, amb un hàbil regirament feien seguir le spolpes verdoses, acabades amb un tirabuixonet blanc o llotós, les rebolcaven en el plat de l'all i oli i les portaven a les boques amb una diligència extraordinària.

Crec que es una de les descripcions que està mes ben detallat, perque no tan sols desciu els cargols sino també la manera en que actuven les persones.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitzat. Assenyala-ho amb exemples.
Com camina, la seva manera tan peculiar que te de menjar, que gairebé sembla un animal, la manera en que mira a la Mila, que ni ella mateixa sap el que significa les seves miredes, potser traició, desig...

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?
L'Ànima sempre porta amb ell una fura.

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.
Un dia l'Ànima gairebé mata al pastor, ja que ell sempre va amb una escopeta a sobre i un dia que el pastor estava donant un volt, va estar a punt de rebre un tret, poc després va assebentar-se que va ser l'Ànima.
Deprés els guardas li van treure l'escopeta, pero ell la va recuperar.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?
L'Ànima es guanya la vida demanat caritat però també caça conills.

"Solitud", capítol 3, Claror

Post del professor

1. Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

- Forrellat: Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.
- Trabucar: Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres.

- Romaguer: Definició no trobada al diccionari.
- Gratall: Tros de terra gratat, menjat pels animals, per l'acció de les aigües, etc.
- Goges: Definició no trobada al diccionari.

2. Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.
- Vatua conques...!
- Té atre genit que vós l'ermità, pensi... Ell tot s'ho pren amb catxassa...
- Pensareu pas fere penitenci, conti? - Ja el tingui clavat com una llagasta

3. El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?
- Bé, bé...! Té atre genit que vós l'ermità pensi... Ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4. Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.
Quan en Baldiret estava amunt de la cisterna cridant i la Mila tenia por de que caigués i es fes mal.


5. Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?
Acabaven d'escurar la cort i el carro estava allà, ella va sortir i ells cavalls en aquell moment van arrencar i finalment la van atropellar.
El pastor no es veu amb cor de tornar-se a casar mai mes.

6. Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?
El pastor li aconsella que no fes cas d'aquell home ja ella deia que era la cosa més roïna de la muntanya.

7. De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.
La Mila ho troba tot amb un to gris. A ella no li agradaba aquell lloc, vol anarse'n.

"Solitud", capítol 1, La pujada

Post del professor

LÈXIC

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.
- Encauada: Ficar o amagar dins un cau o un amagatall.
- Apomellar: Fer poms o pomells.
- Poualanques: Definició no trobada al diccionari.
- Enterbolir: possar térbola alguna cosa.
- Esgratinyar: esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar lleugerament.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.
- No fos aquest farcell...!
- Té tant bon fetge! Se posarà com una marebalena...!
- Quatre cops de coll i serem a la Fita...
- Tinc la gola com esca!
- Salut, company i Deu vos ho pac!

ANÀLISI DELS PERSONATGES

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.
La Mila es una dona que no li agrada cridar l'atenció, ni anar dient que farà o el que vol fer. Jo crec que sempre fa el que el seu marit vol i no es capaç de dir la seva opinió de moment.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.
[...] L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblaba voler eixir-se del grec negre que l'aprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se.
<<Pensà la Mila resprant novament que tot se li havia empetitit, fins al punt d'haver-lo estrafet i enfarcellat com un tarlà[...], tenia fredors cures de marbres.

La Mila potser comença a veure la realitat tal i com és i s'adona que el seu marit no es el mateix que quan es va cassar amb ell.

La Mila potser comença a veure la realitat i com és i s'adona que el seu marit no es el mateix que quan es va cassara amb ell.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.
Jo crec que la Mila no es capaç d'expressar el seus pensaments danvant el seu marit.


VISIÓ DEL PAISATGE

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: [...]aquella aletre planuria petita que enclosa entremig d'un turó ple de cases i d'unes muntanyes de pedra crua i erma, tenia tan fecunda i riallera vida. Ni una pam de lloc vagatiu, ni una mala herba xuclant-se els sucs del terres.

Muntanya: La inmensa buidor s'obria davant d'ella a manera d'urna d'un mon absent i tan sols en baix, molt en baix i fins lluny, molt lluny, s'estenia encalmat com un pòsit meravellos de la daurada tarda primaveral [...] en les blavors terboles de l'horitzó.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.
En matias havia tingut raó: era bonica i riallera l'encontrada de Riodorta.

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.
La Mila tingué com un esvaïment. La inmensa buidor s'obria davnat d'ella

TEMPORALITAT

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Transcorre a la primavera. En alguns pragment esplica com es l'herba i el païssatge.


RECERCA A INTERNET
10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.


El Purgatori es el lloc intermig entre l'infern i el cel, es a dir la gent que encara no està preparada per a nar al cel perque no està del tot purificada.

11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.


Una ermita és una capella, santuari o esglèsia ubicada en un lloc allunyat de les poblacions o ciutats, on es dediquen sempre al culte religiós.

Un ermità es una persona que viu a una ermita, dedicant la seva vida a la religió

Víctor Català en vídeo

Post del professor

Data i lloc de naixement de Víctor Català.
Va neixer l'11 de setembre de 1869 a l’Escala.

- De petita, a part d'escriure, ¿quines altres aficions se li coneixen?
Li agradaba dibuixar, pintar i esculpir.

- En què s'inspira l'escriptora a l'hora de confegir els seus relats i novel·les?
S'inpirava en la gent que l'envoltaba i en els paissatges.

- Què la motiva a escriure, segons el que ella mateixa declara?

- Per què creus que Caterina Albert escriu la seva obra sota el pseudònim de Víctor Català?

- Després d'una etapa inicial en què escriu poesia, el 1902 es decanta cap a la narrativa. Quina obra publica en aquest any?

- Quines característiques fonamentals defineixen l'obra de Víctor Català?

- En quin moviment cultural s'inscriu l'escriptora?

- De quants capítols consta la novel·la Solitud?

- Fes una ràpida descripció dels quatre personatges principals de la novel·la.

- Escriu un resum ràpid de l'argument de la novel·la.

- Quin període de temps abasta l'acció de la novel·la?

Activitats pendents

Literatura modernista

Post del professor

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
El Modernisme es basa en la modernització de Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.
Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i Nietzsche
Rebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)
Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directament
Rosiñol: activista de festes modernistes
Modern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.
Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10 d'octobre del 1860 i va morir seva ciutata natal, Barcelona, el 20 de septembre de 1911.

Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, era un fabricant tèxtil. I ell estudià dret encara que el seu pare volia que cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.

Joan Maragall és considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora de models, és un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme (moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi del tombant de segle arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de la Restauració)

A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i a diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Aquest filòsof es un referent per als intel·lectuals modernistes per que identifiquen la teoría del superhome de Nietzsche amb la suposada superioritat davant la societat de l'artista modernista, en el sentit que l'artista era un revolucionari.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
Perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escritor col·leccionista, periodista i dramaturg catalá. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afició: la pintura. Va marxar a Paris i allà començà a estudiar, poc després va publicar el seu primer llibre Desde el Molino (1894)

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
Santiago Rusiñol no va convertir, tanmateix, el seu temple sitgetà en una torre de vori, sinó que hi hi va oficiar, en nom de l’art i de la bellesa, per a un públic cada vegada més extens. A través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics –la primera, el 1892, es va dedicar a la pintura, la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, el 1897, al teatre líric català i la cinquena, el 1899, novament al teatre.

"Solitud" de Victor Català

1) En quin any es va publicar Solitud?
Solitud es va publicar per primera vegada en 46 entregues (a la revista Joventut) del 19 de maig de 1904 al 20 d'abril de 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Per poder publicar, perquè a les dones els hi negaven els mateixos drets que els homes i per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
En que la trama de la seva obra esta ple de conflictes personals que tenen un paralalisme amb la societat de l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També es per el seu estil literari

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
La seva visió es bastant pesimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Jo crec que si, encara que al principi la dona protagonista, es a dir a la Mila sigui una persona que no expressa mai els seus pensaments, mes endavant s'adonara que ho ha de fer.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Del seu matrimoni, o mes aviat del que s'ha anat convertit el seu matrimoni.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?
Tot l'amor que no expressa al seu marit i que el seu marit tampoc es preocupa per demostrar-li, intenta canalitzar-lo en el seu sentiment de maternitati com encara no te fills ho fa amb el Valldiret.

El Modernisme

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…

Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.

El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre.

La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme.

2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?

Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?

Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?

El sector téxtil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.

7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.

La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.

El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.