viernes, 22 de mayo de 2009

Comentari (4)

Amb totes dues mans 6
alçades a la lluna, 6
obrim una finestra 6
en aquest cel tancat. 6

Hereves de les dones 6
que cremaren ahir 6
farem una foguera 6
amb l’estrall i la por. 6
Hi acudiran les bruixes 6
de totes les edats. 6
Deixaran les escombres 6
per pastura del foc, 6
cossis i draps de cuina 6
el sabó i el blauet, 6
els pots i les cassoles 6
el fregall i els bolquers. 6

Deixarem les escombres 6
per pastura del foc, 6
els pots i les cassoles, 6
el blauet i el sabó 6
I la cendra que resti 6
no la canviarem 6
ni per l’or ni pel ferro 6
per ceptres ni punyals. 6
Sorgida de la flama 6
sols tindrem ja la vida 6
per arma i per escut 6
a totes dues mans. 6

El fum dibuixarà 6
l’inici de la història 6
com una heura de joia 6
entorn del nostre cos 6
i plourà i farà sol 6
i dansarem a l’aire 6
de les noves cançons 6
que la terra rebrà. 6
Vindicarem la nit 6
i la paraula DONA. 6
Llavors creixerà l’arbre 6
de l’alliberament. 6
___________________________

Crec que aquest poema indica la lliberació del masclisme a la societat, les done s'alliberen de tot els tópics como per expemple el fet de que son les dones les que han de netejar i encarregar-se de les coses de casa.

L'autora ens vol mostrar un anel de llibertat, de somnis propis...la rebeldia que sent contra la seva societat i vol expressar tots els seus pensaments sobre la llibertat que les dones necesiten. Tot està escrit en primera persona del plural, no vol que sigui ella la unica que s'allibera de tot alló, no tendria sentit... ja que ella vol una societat lliure de tot.

Els versos son de sis sil·labes, es a dir son d'art menor; está dividit en quatre estrofes, totes formades per versos curts.

Utilitza alguns recursos:

Anafora, enumeració i polísindeton.
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Antítesi:
i plourà i farà sol

Metafora:
Deixaran les escombres
per pasturar al foc

Comparació:
com una heura de joia

viernes, 15 de mayo de 2009

Comentari (3)

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.


_________________________________


El tema central d'aquest poema es la passió que sent per la persona estimada, descriu la nit que els envolta, tot alló te un punt contradictori perque parla de ternura i al mateix temps menciona a Saturn, el deu de la guerra, també qualifica l'amor com un verí. Al final hi ha un punt de màgia perque nomena dos tòpics molt coneguts: un gat negre i una bruixa.

L'autora transmet tot el que sent per l'altre persona, en el moment que parla de magia vol dir que està enamorada, que tot al seu voltant sembla irreal. Les sensacions que te són contradictories

Penso que el que vol dir, es que res no te sentit quan estimas a algú i tan sols té importa esa persona; tot el aquí està descrit es perque ella ho ha viscut i ho comenta en primera persona.

Els versos son de deu sil·labes la majoria, encara que algún es mes petit com per expemple:
"que em fuges pels cabells"

- Aquest poema no m'ha agradat molt... penso que podia haver-ho intensificat mes per descriure els seus sentiments.

miércoles, 13 de mayo de 2009

Comentari (2)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...
___________________________________

El tema central es la descripció d'una situació emocional marcada per la tranquil·litat, la reineixença de la persona, torna a veura la vida com abans o potser amb més intensitat encara. El fet de que la data en que ha succeït això, estigui escrita al primer vers, es molt important, penso que l'autora vol remarcar aquell dia com una data important a la seva vida.

Esta dividit en dos parts: la descripció del que l'envolta i la conclusió. A la primera part descriu tot el que veu quan surt al balcó, com si de cop i volta hagués aprés a apreciar tot el que té a prop, li dona importancia a les coses insignificants però ignora la resta. A la segona i ultima part expossa la conclussió i el perque de reaccionar així.

L'autora ens comenta la falta d'il·lusions que ha tingut per la vida i que per fi la ha recuperat, torna a sentir-se viva Esta escrit en primera persona, segurament basada en una expèriencia, en una situació que ella mateixa va viure i experimentar en primera persona.

El versos no segueixen un métrica exacta, ja que n'hi han versos curts i altres llargs.

Hi ha una llarga llista de substantius però cap d'ells porta cap adjectiu per descriure'ls. Els temps verbals es troben en primera pera persona i en present no hi ha cap variació al llarg del poema, excepte en el vers 10 (Feia dies que no sortia al balcó) però aquesta variació té una raó, ja que parla del passat.

A la llista de coses que menciona, es podria dir que és una anumeració.

- Aquest poema m'agrada, encara que no tant perque penso que podria haver-ho intensificat molt mes, adjectivant alguns substantius.

lunes, 4 de mayo de 2009

Comentari

A la primera estrofa el tema no està del tot clar, encara que les paraules descriuen una situació de perill per la ferida causada per l'ullal i misteri, per la nit fosca. En canvi a la ultima estrofa se sap l'intenció i el significat de les paraules. Penso que la clau es troba a la paraula desig, aquesta dona peu a mostrar que és perillos enamorar-se ja que pot causar un gran sofriment. ( ex: L'escala fosca del desig no te barana)

Esta dividit en queatre estrofes, pero tan sols en tres parts. Les dues primeres expliquen les conseqüencies d'haver-se enamorat; el tercer, els canvis que et porten d'una situació a un altre i finalment el quart els riscos i perills que causa auqesta situació.

Els versos majoritàriament són de quatre sil·labes encara que alguns es desvien de l'esquema i són de tres sìl·labes.

En quants als recursos retorics al primer vers ja trobem un, semblant a la personificació, però com s'atribueixen qualitats animals a la nit, no es pot parlar exactament d'aquest recurs "La nit em clava el seu ullal"
A l'últim paragraf hi ha una clara metafora, s'identifica el desig amb un abisme d'una escala sense barana.


Maria Rosa i La llegenda del cor menjat

1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

A la llegenda del cor menjat el trovador Guillem de Cabestany es assessinat pel marit de la dama, aquest fa que ella es menji el seu cor, sense que ella ho sabés.

Al banquet de noces de la Maria Rosa, en Badori fa que beguin el vi que l'Andreu va trepitjar on hi havia sang per culpa de la ferida que es va fer amb l'agulla. La Maria Rosa el beu amb ànsia, ja que es l'obra del seu estimat marit.

Als dos cas, les dues dones han ingerit una part del cos del seu estimat
Post del professor

Final de l'obra

Acte 3 (escenes 7, 8, 9 i 10)


Escena 7

Tot són presses i enrenou amb el casament. Van tots cap a l'església. Abans, però, la Maria Rosa, estrenyent la camisa de l'Andreu sobre el seu cor, li diu l'últim adéu.

"Andreu: adéu, adéu per sempre!"

Escena 8

Preparatius per l'àpat de celebració. En Badori en té una de pensada amb el vi que porta... Es tracta, com és habitual, d'una anticipació: "...Ja els faré enrabiar, ja, amb aquest vi! Tant ell com ella s'enrabiaran! I força!"

Al Badori, malgrat que aparenti molt bé que està alegre i gens emmurriat, li va la precessó per dintre.

Escena 9

Ja són casats i tots reunits a punt de començar l'àpat.

1. Assenyaleu i comenteu el moment en què el Marçal pretén humiliar en Badori.

2. Interpreta aquestes paraules del Badori, just després de felicitar la parella de casats: "Ah! I que duri [la felicitat] fins... fins al dia del judici."

Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen el Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau:

"Però d'on l'has tret, aquest vi?"

3. Explica l'origen i la història d'aquest vi. Amb quina escena anterior de l'obra connecta o es relaciona?

És ben cert que quan el Marçal coneix d'on ve el vi que estan bevent, queda aterrit, paralitzat, tots els remordiments se li desperten i el torturen. Aquest Marçal recorda molt a aquell altre personatge torturat pels seus crims, el Macbeth, d'un altre gran dramaturg, William Shakespeare. Hi ha una escena en la qual al rei Macbeth, durant un àpat amb tots els membres de la seva cort, comença a tenir deliris i visions producte de la seva mala consciència de criminal. En Marçal també començarà a delirar a causa dels efectes de l'alcohol i acabarà delatant-se ell mateix en una escena final memorable. Si teniu oportunitat, llegiu el Macbeth de Shakespeare i també El cor delator de Poe, dos històries que il·lustren aquella màxima que diu "tal fas, tal trobaràs".

Escena 10

Fets fora els convidats, la Maria Rosa i el Marçal, borratxo, resten sols.

4. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal.

Un dels moments culminants d'aquesta escena és quan la luxúria del Marçal i l'odi de la Maria Rosa assoleixen el grau més alt d'intensitat i s'enfronten l'un a l'altre. És un moment de clímax brutal.

5. Assenya-la aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

Escena 11

Final tràgic i teló.
Post del professor

Acte 3 (escenes 4, 5 i 6
)

Escena 4

Veiem ja al començament un Marçal orgullós, vanitós i, d'altra banda, un Badori que se li sotmet, empetitit al seu costat i que li rendeix el màxim respecte. El conformisme del Badori es manifesta en frases com aquesta: "Ella t'ha volgut a tu? (referint-se al Marçal) Doncs llestos." En el fons en Badori se sent, com és natural, ferit i derrotat, però ho dissimula molt bé.

Fixeu-vos en com n'arriba de ser, de traïdor, el Marçal, que es permet ara el luxe d'enorgullir-se de la seva "conquesta" i de comportar-se amb odiosa supèrbia davant els seus companys, quan en realitat té les mans tacades de sang, de la sang del que, diu, era el seu millor amic. Està fet un bona peça, aquest Marçal!

Però els companys sembla que se'n malfien i li fan preguntes i observacions amb una certa intenció.

1. En aquesta escena el Marçal es mostra segur d'ell mateix i desafiant. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala'l.

2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar el Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho.

Escena 5

Com aquell famós conte d'Edgar Allan Poe, "El cor delator", a mesura que el Marçal es creix i agafa confiança es va delatant ell sol sense voler-ho.

1. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites.

2. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa:

"... m'ha semblat que l'Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d'aquella casa i d'ell, que em perseguia!"

No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l'esperit de l'Andreu desitgés venjar-se del Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d'entendre encara i que es manifesten en forma de records i d'imatges.

Només el Marçal (i nosaltres/el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria Rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l'esperit traït del Marçal, potser?) que neguiteja la Maria Rosa.

Què opineu?

3. Davant de l'estat nerviós de la Maria Rosa, ¿com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho.

4. ¿Creus que la Maria Rosa s'estima al Marçal? Què diu exactament ella? ¿Creus que l'importa al Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l'exemple més adequat.

5. Darrera d'aquestes paraules del Marçal, ¿què creus que s'hi amaga?:

"Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?..."

6. I, finalment, ¿de quina manera s'evidencia el pes social de l'església en aquesta escena?


Escena 6


El record de l'Andreu continua ben present. Ara, aquesta mena de presència incorpòria, es manifesta en un objecte que atrau irresistiblement l'atenció de la pobra Maria Rosa, que al capdavall es casa a contracor.

1. ¿De quin objecte estem parlant? ¿Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) en la Maria Rosa?

Àngel Guimerà, "Maria Rosa". Lectura (10)

Post del professor

Acte 3 (escenes 1, 2 i 3)


Escena 1

Ja han cobrat, finalment, i ho celebren comptant els diners. Han acabat la carretera i els queda una mica de nostàlgia. La Maria Rosa i en Marçal es casen i la Tomasa està atrafegada preparant l'apat del casament.

Escena 2

És una escena curtíssima i comenten (el Quirze, el Gepa, el Calau...) coses de la feina i de l'imminent casament.

Escena 3

Tothom està content i es respira un ambient de celebració. Fins i tot en Badori, abans enamorat de la Maria Rosa i principal rival del Marçal, accepta la situació i es mostra content, festiu i sense recança: "Jo el que vull és que siguin ben feliços; que ja ho sap en Marçal, que no li tinc cap malícia."


Consideracions sobre el conflicte amorós de la Maria Rosa

El final de l'acte 2 acaba de manera accidentada i conflictiva. En Marçal que entra amb enganys a casa de la Maria Rosa, aquesta que se li declara apassionadament, en Marçal que aprofita un aparent moment de flaquesa de la Maria Rosa per comprometre-la davant de tothom per tal d'acabar casant-s'hi.

És cert que la Maria Rosa ens sembla vacil.lant i insegura en els seus sentiments, de vegades fins i tot desconcertant, però potser podem fer un esforç per mirar d'entendre-la. Pensem que la Maria Rosa perd el seu home estant-ne tots dos perdudament enamorats i el perd de forma sobtada, per unes causes fosques i incertes, i, sobretot, sense possibilitat d'acomiadar-se'n o de comunicar-s'hi. Per tant, és lògic que la nostra protagonista no acabi d'assimilar la mort del seu home i que li romangui fidel fins al derrer moment.

D'altra banda, la necessitat d'estimar i sentir-se estimada fa que una part d'ella mateixa s'inclini vers el Marçal que, no ho oblidem, figura com el millor amic que va tenir l'Andreu. En Maria Rosa podem trobar dos tipus d'amor: l'espiritual (el que sent pel seu marit mort) i el sentimental (l'afecte que pot arribar a sentir pel Marçal i la necessitat ben humana de sentir-se consolada i acompanyada).

Poden haver-hi més raons que justifiquin el casori, com per exemple la pressió del grup. Com diu la Tomasa:

"Saps qui ha xerrat? Doncs tothom, ha xerrat! I encara et diré que si no hagués sigut tot aquest bum-bum, la Maria Rosa no s'hi casa aquest vespre." (Escena 1, acte 2)

D'altra banda, també és possible que Àngel Guimerà es vegi obligat a forçar la trama (el curs dels esdevenimentts no sempre segueix una lògica previsible) per arribar al casament de la Maria Rosa amb en Marçal i, a partir d'aquí, resoldre el conflicte o finalitzar l'obra amb un desenllaç que es preveu emocionant.

miércoles, 18 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (9)

Escenes 14 i 15 (final acte 2)
Escena 14
En Marçal fingeix estar ferit per entrar a casa de la Maria Rosa. Aquesta, sensibilitzada, fa una cosa que ens deixa -en la meva opinió- desconcertats: li diu al Marçal que l'estima:
"Sí, jo t'estimo! Que estic fora de mi! Que t'estimo com si mai hagués estimat a cap home!"
Però en la Maria Rosa el record de l'Andreu està arrelat amb tanta força que impedeix que s'entregui al Marçal i això, aquestes dues forces oposades i irreconciliables, li causen un enorme conflicte intern i la fan patir cosa de no dir.
El joc de sentiments confrontats és tumultuós i desfermat en aquesta escena. La Maria Rosa arriba a acusar el Marçal d'assassí, sense conèixer encara que, efectivament, l'assassí de l'Andreu és el mateix Marçal.
1. D'aquesta escena només se't demana que ressaltis l'aspecte que més et cridi l'atenció.
Escena 15 (final acte 2)
Els personatges més propers a la Maria Rosa acudeixen alarmats perquè han sentit la veu del Marçal. Aquest es mostra desafiant i proclama que la Maria Rosa l'estima, tot i que aquesta ho nega...
El triomfador de l'escena esdevé finalment el Marçal. Tots l'acaben aplaudint.
1. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti potser més versemblant.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (8)

Post del professor

Escenes 10 a 13

Escena 10

1. En Badori s'atreveix a provocar en Marçal. De quina manera ho fa? Explica-ho i copia el fragment.

2. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

3. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Escena 11

1. En un moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l'acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.

Escena 12

1. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Escena 13

Monòleg curt de la Maria Rosa.

1. De què se sent culpable la Maria Rosa? Creus que té raons per sentir-s'hi? Justifica la resposta.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (7)

L'escena 6 s'inicia amb un monòleg d'en Marçal. No paeix la negativa de la Maria Rosa i, a més, li té una ràbia irreprimible al Badori que s'acosta a la Maria Rosa "rialler, sense corcor aquí dindre".
1. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.
2. Hi ha més d'un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i, fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.
Escena VII. La Maria Rosa decideix finalment marxar del poble.
1. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre la Maria Rosa i la seva mare. A què es refereix? Copia'n el fragment. Potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvoluparà la trama.
Escena VIII. Trobem una Maria Rosa eufòrica, alliberada, "com si em vegés curada d'una malaltia", fent la maleta per començar de nou i, sobretot, fugir d'en Marçal a qui no vol veure mai més.
Escena IX. Escena de transició. S'explicita l'odi que en Marçal li té al Badori: "Me té una malícia que em mataria, creu-me", diu en Badori, anticipant fets imminents.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (6)

Acte 2

Escenes 1 a 5
Tot i que han passat quinze mesos de la mort de l'Andreu, la Maria Rosa li segueix fidel: no vol renunciar per res del món al seu amor per l'Andreu. D'altra banda la Maria Rosa és un niu de contradiccions: estranyament no pot treure's del cap la possibilitat de casar-se amb en Marçal, el seu principal pretendent. Però aquest pensament que no pot evitar li provoca repulsió i rebuig visceral. Per això se'n vol anar lluny i començar una nova vida.

Escena 3.
En Badori també empaita la Maria Rosa, però que no li faci cas no l'amoïna més del compte.
Els treballadors es reuneixen per discutir de quina manera reclamaran les quinzenes endarrerides. Resolen fer-ho mitjançant una carta de reclamació. La Maria Rosa, única treballadora alfabetitzada, serà l'encarregada d'escriure-la.

Escena 4.
Quan es l'hora de redactar la carta, en Marçal se les enginya per quedar-se sol amb la Maria Rosa. És a l'escena 5 on en Marçal se li declara amb exigències. El rebuig de la Maria Rosa és immediat. Amb tot, hi ha alguna cosa que fa que se senti atreta pel Marçal i això fa que se senti culpable.

1. Podríeu explicar o justificar d'alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?
Segueix estimant al seu marit, però ara que ja que esta mort no te cap sentit i es sent culpable per que sap que pel seu be ha de refer la seva vida i comença a fixar-ce en el Marçal qu es ell qui sempre está amb ella.

2. Podríeu justificar el comportament d'en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l'amor ho justifica tot? Potser l'amor té un punt d'irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d'en Marçal especialment a l'escena 5?
No, l'amor no ho justifica tot, es veritat que a vegades es pot tornar irracional i una mica boig. Però l'amor que sent el Marçal es egoista, ja que tan sols ha pensat en si mateix, estimar a una persona significa pensar en la felicitat de l'altre, ell tan sols ha mirat per ell.

3. I, com sempre, no oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (5)

Post del professor

Escenes 13 i 14 (final de l'acte I)

Escena 13

Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l'única que "sap de lletra", pel cas que la carta portés males notícies de l'Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.


Escena 14

La Maria Rosa s'assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d'una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja.Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d'escena per rebre la paga.Maria Rosa plora desconsolada mentre s'abaixa el teló del primer acte.

miércoles, 11 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (4)

Post del professor

Escenes 10, 11 i 12

Escena 10

La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l'Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s'adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extrovertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge de la Maria Rosa, aquí ho veiem esplèndidament, és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d'un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assessino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva.

1. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?
Es diu així al procés de fer vi, desde quan es recull les vinyes fins que es realitzá el vi.

Escena 11

Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar "a la muntanya". Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.

1. D'aquesta escena, ¿què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?
Que no tenen molt bona relació

Escena 12

1. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s'esforça per obrir-la, però sembla que no se'n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l'expectació... ¿Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?
Gairebé es podria dir que es nula, ja que no tenen suficients coneixements per poder entendre el possa al paper i per poder obrir una carta; alguns d'ells tampoc han vist una en la seva vida.

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (3)

Post del professor

Escenes 7, 8 i 9

Escena 7

Monòleg d'en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d'haver matat el capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l'únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l'Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és que el Marçal no només ha matat el capatàs a sang calenta, sinó que amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l'Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre el "seu millor amic". Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.

Escena 8

Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder "triar dona". Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?

Escena 9

Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.

viernes, 6 de marzo de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (2)

Post del professor

Escenes 4, 5 i 6

Escena 4

1. Amb quins arguments Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?
Ell treballava per mi i per ell, a la carretera. Ja ho sabeu, que no érem rics; es de feliços!...no n'hi havia cap al món que ho fos como nosalters! Doncs si; me va semblar que estaba un xic tristot aquell vespre, i si és no és encès de cara. Jo li dic "què tens, Ndreu?" I ell a leshore me va cocntar que s'havia barallat amb en Ramon, el capataç, i qu eell havia rebut una garotada al cap. Compteu, jo!... Deixo el plat de seguida, m'hi assec a la vora i li poso el cap a la falda; aqu, i com el caparró d'un nen, de pertot el mirava! Hi tenia un trenc, i un manyoc de cabells la sang presa. No era res; mes jo rient i jugant com una boja, li vaig xopar el cap amb aigua fresca ili vag embolicar mb un mocador, mateix que una dona. An ell ja li habia passat la malícia al capatàs i reia como jo estrafent la cra i fent-me l'ullet... Que érem ditxossos! I es ficà al llit amb mi, ino es vamoure del meu costat, no!

La Maria Rosa explica tot el que va passar aquell nit, amb l'esperança de que la gent cregui que ell no e sun assassí.

2. Destaca el moment de l'escena que et resulti més dramàtic i comenta'l.
"...Mes, un d'aquells homes m'apartà de l'Andreu. <> I el lligaven, i el ell me mirà plorant; i jo vaig córrer volent-li desfer amb les ungles i les dents aquelles cordes! I no m'en tragueren, d'allí, que me n'arrencaren! <> cridava l'infeliç <> I vaig caure rabiosa, mossegant-me els braços i els punys a mi mateixa: I no sé res més; que vaig quedar com morta"

3. Per què totes les sospites recauen sobre l'Andreu? Creus que va ser efectivament ell l'assassí del capatàs?
Perqué l'Andreu havia discutit aquell día amb el capataç i el ganivet va apareixer a casa seva sota la porta envoltat amb un mocador de la Maria Rosa. No crec que l'Andreu sigui l'assassí.

4. Al final de l'escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament d'esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.
Ah, si jo descobrís qui va matar al capataç, i ha perdut l'Andreu!... i a mi mateixa! I el cor m'ha dit sempre que jo ho sabre agun dia.

La Maria Rosa sap que algun dia sabra qui va ser l'assassi, i no ha perdut en cap moment la fe en això.

Escena 5

1. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?
Apareix en Calau.

Escena 6

1. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l'Andreu. Quina actitud adopta l'Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?
L'Andreu prefereix que la Maria Rosa no tingui cap noticia d'ell i menys ara que s'ha possat malalt i que esta a punt de morir. No vol que pateixi.

2. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en el Marçal que ens doni a entendre que potser sent "alguna cosa més" per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.
[...]Mana'm lo que vulguis; fins lomes impossible, fin la vida qu em demanesis, per tu, Mari rossa, per tu la perdria.
En Marçal aprofita qualsevol estona per demostrar-li que per ella seria capaç de qualsevol cosa.

viernes, 27 de febrero de 2009

Àngel Guimerà. "Maria Rosa". Lectura (1)

Post del professor

1. Escenari i marc temporal
Es troven al mig d'una carretera. Encara es pel matí.

2. Personatges que hi intervenen i caracterització
Gepa: ajuda a en Badori, i aquest li recorda al seu fill mort. També li ofereix treball.
Badori: acaba de sortir de l'hospital i ara anava buscant treball

3. Resum (breu)
En Gepa coneix a en Badori i aquest l'explica que ha estat al l'hospital i que necessita un treball.
En Gepa li ofereix treball a la carretera i diu que li parlarà al capatàs d'ell; també li parla del seu fill mort. En Badori finalment aconsserguix menjar alguna cosa

4. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l'atenció de la trama, de la relació entre personatges, del tractament que l'autor fa dels continguts de l'obra, etc. En aquest punt el professor podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l'obra.
Ell fill mort d'en Gepa i el fet que enrealitat això de "Gepa" era com li deien al seu fill.
"M'ho diuen perquè tenia un fill que ho era de debò. I com que jo m'enfadava perquè l'hi deien, me van començar a anomenar el pare d'en Gepa... el pare d'en Gepa... En Gepa... El meu fill se va morir, i ara... ara m'agrada que m'ho diguin"

Àngel Guimerà. Biografia i obra

Post del professor

1. (Internet). Explica breument els moviments literaris del Romanticisme, Realisme i Naturalisme. Penseu que només tenint clars els conceptes a l'entorn de la vida i de la naturalesa humana que proposen aquests moviments podrem entendre i analitzar amb encert l'obra del nostre autor i en concret Maria Rosa.
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.

Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis, pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada, els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social, fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.

Pretén copsar la realñitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.

El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.

2. Quin és el sistema econòmic que acaba triomfant al segle XIX?
El sistema econòmic que acaba triomfant es el capitalisme.

3. Explica què entens per capitalisme, sense haver-ho de consultar enlloc.
El capitalisme es un sistema econòmic en el qual les propietats privades son abudants.

4. Fes una llista de paraules que evoquin la idea de romanticisme.

5. Què és la Renaixença i quin és el seu principal objectiu cultural?
La Renaixença és un moviment cultural del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura .

6. Quines dues línies temàtiques fonamentals segueix el teatre del XIX?

7. Data i lloc de naixement d'Àngel Guimerà?
Àngel Guimerà va nàixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845.

8. Segur que has llegit alguna obra de l'autor. Comenta-la breument i digues què t'ha semblat.

9. De quin diari va arribar a ser director Guimerà?
De "la renaixensa" el cual en un princip era una revista , però despres es va convertir en un diari.

10. Per quina problemàtica social Guimerà se sentia especialment sensibilitzat?
Pel moviment catalanista i el moviment obrer.

11. Esmenta els principals trets definidors de la seva obra.
Les seves obres sempre acaben en tragèdia. Els conflictes personals entre els personatges son molt comuns. Estan basades en la realitat contemporania, amb intencions de critiques socials. I el trets psicològics dels seus persontges estan molt marcats.

martes, 17 de febrero de 2009

Joan Oliver, "Allò que tal vegada...". Exercici de comparació (3)

Post del professor

ACTIVITATS

Caïm mata el seu germà Abel.
Què hi diu la Bíblia? Per quins motius Caïm consuma el fraticidi segons les Sagrades escriptures?
Abel era pastor i Caïm cultivava la terra, Jahvé va acceptar l'ofrena d'Abel i va rebutjar la de Caïm, ell no va poder soportar-ho i això doncs va vessar tota la seva rabia sobre el seu germà. Es a dir va matar al seu germà pel gelos.

Jahvé va castigar a Caïm amb la infertilitat de la terra ia apartan-lo de la seva familia, però tampoc ningú podia venjar a Abel ja que Jahvé va dir que, qui ho fes, seria set vegades castigat.

I què hi diu la versió de Joan Oliver en Allò que tal vegada s'esdevingué? Explica quines són les circumstàncies que impulsen Caïm a matar el seu germà Abel.
Al llibre els motius son molt diferents, no te res a veure amb Jahvé, ja que Caïm mata al seu germà per gelos, ja que està enamorat de la seva germana, no pot soportar que sigui el seu germà qui es quedi amb Nara, a la biblia aquesta no es anomenada en cap moment.

Al llibre Caïm no surt tant perjudicat ja que finalment es queda amb Nara, qué ès el que de veritat vol, això dona peu a una nova vida junts.

jueves, 15 de enero de 2009

Exercici de comparació 2

Post del professor

1. Llegeix atentament la narració d'Adam sobre la seva expulsió i la d'Eva del jardí de l'Edèn. Compara-ho amb la que apareix a la Bíblia (Capítols 2 i 3 del Gènesi)
Al llibre tenen mes protagonisme Adam i Eva i explica molt mes detalls com per exemple el moment en que Eva va denar-li a Jahvé un estel i aquest no li va concedir, encanvi a la Bíblia sempre es parla de Jahvé primer.

Adam explica tot detalladament, comenta el tipus de vida que tenian a l'Eden, el descriu tot amb gran anyorança, com per exemple quan parla de les feines que han de fer ara per menajr poder viure diariament "La ira de Jahvé es va descarregar gairebé tota damunt meu: " Amb la suor de ta faç menjaràs el pa." Això va dir-me entre altre floretes"
Eva també diu que a ella li ha tocat un càstig molt gran "Molt agreujaré els teus prenys, amb dolor pariràs fills, i l'home et senyorejarà"

2. Fixeu-vos en el contingut i en la forma. Pel que fa al contingut, ¿quines semblances/correspondències hi trobeu? Pel que fa a la forma, quines característiques estilístiques (lingüístiques) diferencien una versió de l'altra?
Es pot dir que els personatges son completament diferent a la Bíblia i al llibre, però no es tracata precissament d'aixó, la raó es que al llibre nes doa temps de coneixer-los, coneguem mes les seves formes d'actuar, la seva personalitat i els seus pensaments. Desde el meu punt de vista en el personatge que es nota molt mes a Eva, ja que al llibre, la seva personalitat es mes innocent, es mes dolça, en canvi a la Bíblia la representan com la tentació.


3. Per quina raó Eva convida Adam a menjar de la
fruita prohibida? Què hi diu Jahvè en tot això? I el diable?, amb quines raons incita a Eva a transgredir la voluntat de Déu?
Eva no ho hagués fet, si la serpent no l'hagués conveçuda. Encara que les raons son ben diferents al llibre i a la Bíblia.
Al llibre parla de que Eva vol fer-li un sorpresa a Jahvé i menjar de l'arbre de la vida, volia ser com Ell, estar al seu nivell, Adam va aceptar menjar.la sempre i quan fos de l'arbre de la vida, però Eva es va confondre.
A la Bíblia la serpent la conveç i aquesta convenç a Adam.


4. Busca un parell d'imatges de Prometeu. Explica el mite i la seva significació per a la Humanitat. Quina lliçó se'n pot treure d'aquest mite? Té relació Prometeu amb Eva? Explica-ho.









Prometeu va desafiar a Zeus enganyant-lo. Així doncs Zeus va castigar a l'home privant-nos del foc, peró Prometeu va robar-lo i el va entregar al'humanitat.

Té relació, ja que
tant el foc com la poma son elements o símbols exclusius de la divinitat i prohits a la humanitat. La poma representa tot allò que l'esser humà no pot aconseguir per la seva condicio ilimitada. Tant Eva com Prometeu son dos personatges molt lligats, Eva es un personatge prometeic. Son dos personatges que desafien la voluntad divina i com a consecuencia d'això son castigats.
5. Quin és el càstig d'Eva? Quin és el càstig de Prometeu? Per què són castigats per Déu o els déus?
El càstig de Eva va ser treura-la de l'Eden i no deixarla entrar mai mes, Jahvé va dir-li:
"seràs maleïda entre totes les bèsties i tots els animals salvatges. T'arrossegaràs damunt del ventre i menjaràs pols tot el temps de la teva vida. Posaré una enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». A la dona, li digué: «Et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor. El teu desig t'impulsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre."

A prometeu van castigar-lo d'una manera molt cruel: cada nit una aguila se li menjava el fetge però com ell era inmortal al dia següent li tornava a creixer.

Van ser castigats per desafiar als Deus i desobeir les seves normes.