jueves, 27 de noviembre de 2008

La familia

Post del professor

Una familia normalment es composa de quatre membres. Jo crec que en una familia tots s'han d'entendre bé i comprendre's els uns als altres... però esclar això mai es així, ja que sempre hi han discussions.

No hi ha cap moment en que és segur que la famlía pugui xerrar tranquilament, perque tot depen de la situació en que es trobin, encara que potser als cumpleanys o nadal siguin els millors moments perque quan es reuneix tota la familia.

En el meu cas tan sols puc tenir una relació amb ma mare ja que el meu pare està mort, no el vaig cvoneixer perque va morir quan jo tenia un any. Encara que la meva mare a tornar ha refer la seva vida , jo no el considero un pare per mi.

Penso que perque una familia estigui completa han de tenir fills, d'aquesta forma els vincles que els uneixin seran molt mes forts; ells fills són molt importants ja que així els pares s'encarreguen de formar a unes persones que seran, i seran ells també quins formaran un altre familia, però també la decisió de tenir un fill no s'ha de prendre a la lleugera, ja que els que ho fan, han de veure que estant formant una vida.

Crec que el nombre ideal de fills, serien dos perque si tenen un sol fill, potser aquest es sentirà sol a mida que vagi creixent i així tindrà a algú sempre amb qui pugi jugar i anirant creixent junts.

A un fill no es pot consentir-ho en tot perque mentres mes tindrà, mes voldrà. Se'ls ha de tractar de la mateixa forma tant si es nen o nena, les resposabilitats han de ser les mateixes dintre i fore de casa, i tampoc s'ha de diferencia en els horaris. Moltes families donen mes llibertat als nois, que a les noies tant sols per la diferencie de sexe, independentment de la edat.

A casa meva ara ja no hi ha deferencies als temes de responsabilitats, perque el meu germà ja no viu amb nosaltres, però quan encara estaba a casa el mai ajudaba a casa, pero ara les coses só diferents.

Crec una familia no es diferent perque tan sols tingui un pare o una mare, o perque els seus pares siguin homosexuals o estiguin separats. Ja que el que importa de veritat es como educa al seu fill, els valors i principis que li ensenyan al nen.

El fet de casar-se trobo que no és fonamental ja que un paper firmat no ha de dir si son més o menys parella pel fet d'estar cassats.

La familia es importat perque saps que estaran allà on ells necessitis, es clar que sempre has de tneir clar en qui pots confiar i en qui no, sobretot la gent que està mes aprop son qui sempre t'ajudaran.

Estic conetnta amb la meva famili encara que hi han coses que pot ser no m'agraden del tot, que es clar no tot es perfecte, però i si ho fos? no seria massa aburrit? potser així les coses esta millor.

Penso que en futur, encara que potser molt llunyà, estré amb una familia, i ja no seré jo l'educada si no la que eduqui.

lunes, 24 de noviembre de 2008

Solitud, capítol final, La davallada

Post del professor

1. Quins sentiments creus que dominen la Mila quan inicia "la davallada". Explica també l'última frase del capítol en el context de la novel·la.
La Mila té molta rabia acumulada i per això a pres la decisió de anarse'n i abandonar-ho tot, trencant amb tots els esquemes de la societat. Això que le ha passat, el tema d ela violació a fet que prenés una decisió tan drastica, però es això el que la fara feliç, perque tindrà la sev llibertat,
ja amb el seu marit no ho era, perque sempre es sentia sola.

La ultima frase expressa clarament tota la rabia que te la Mila acumulada

2. Opinió personal sobre la novel·la. Pots desenvolupar qualsevol tema de reflexió que t'hagi pogut suscitar la lectura d'aquesta obra.
Encara que potser el llengüantge que utilitzen, a vegades era una mica complicat per entendre, em sembla una novel·la què és capaç de reflexar tots els sentiments de rabia, tristessa, solitud, etc.. Potser alguns fragments estan massa detallats.

Aquest novel·la mostra una modernitat sorprenent pel fet d'estar escrita en l'época que ho van fer. Ja que en quells anys una dona sempre depenia d'un home.

Solitud, capítol 17, La nit aquella

Post del professor

1. Al començament del capítol, la Mila retroba un element d'esperança. Concreta-ho i explica-ho.
Ella sentia no tenir-ne l'aire. Avui encara li havia dit maca i tampoc s'hi sentia ella de bonica, avui. Però lo que pensava: aquell home seria d'un anar contentadís, de trobar-ho tot bé; era sort genit així...

Ell d'adona de que la culpa de que el marit fos indiferent amb ella no e spas culpa d'ella sino del seu marit que sempre passa de tot, mes encara en els temes de parella.

2. Reprodueix el fragment que et resulti més esgarrifós de l'actuació de l'Ànima en aquest capítol i justifica la teva resposta.
[...]vegé un gran lluminaria i cregué que la vida li mancava; mes abans de pedre del tot coneixença, encara sentí caura-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l'aleada roent de fera

Aquesta fragment per mi es el més esgarrifós, perquè penso la desesperació i la impotència que s'ha de sentir en un moment como aquell.

3. Com aconsegueix l'Ànima violar la Mila?
L'Ànima aprofita que la Mila està sola i així s'apropa a ella oferint-li diners, és a dir en un principi ho fa sense violencia, però quan veu que la Mila el rebutja, començà a persseguirla així doncs la Mila comença a corre però cau i es fa mal, l'Ànima s'aprofita que la ella està gairebé inconcient i finalment la viola.

4. D'on treu l'Ànima els diners que ofereix a la Mila per intentar comprar la seva voluntat?
Es creu que l'Ànima li roba els diners al pastor.

5. En aquest capítol, la Mila comprèn moltes coses i lliga molts caps. Per exemple, ¿per què el pastor no podia enamorar-se o voler la Mila?
Perqué ell creu que si es torna a cassar no estaria respectant a la seva dona morta.

6. Quines reflexions fa la Mila sobre la vida?
Era una vida i no en tendría més que aquella...Només una vida...Era cert? Però tornà a recordar el pasrtor. El pastor sempre parlava d'altres vides, de vides estades que preduraven en aquesta. Tot lo de centúries enrere vivia, segons ses rondalles; tot el mon era ple de visions i d'espectres que vagaven entre el cel i la terra, despressos de la carn i ossos que un remps els hi donaren forma perceptible.

La Mila comença a recordar tot el que li havia explicat sobre les vides eternes, les animes que no moren...

jueves, 20 de noviembre de 2008

"Solitud" Capítols 11 i 12. Mal de muntanya / Vida enrera

Post del professor



1. La Mila pregunta al pastor: "¿Com vos ho feu, pastor, per a saber tantes coses?". Què respon el pastor? D'on li vénen les rondalles?
En Joan Maragall s'inspira observant la natura, i relaciona la poesia amb el procés de creació espontani. El pastor diu una cosa semblant, li explica a la Mila que quan observa els paissatges o la natura en general, te una sensació extranya i que apartir de aquí li venen les ideas.

Es a dir els dos s'inspiren amb el mateix, admirant la natura,

jueves, 13 de noviembre de 2008

"Solitud", Capítol 9, Gatzara

1. Aquí se't demana que facis el següent: mira de descriure aquesta multitud popular a partir de set o vuit adjectius o conceptes, que hauràs d'exemplificar amb una frase seleccionada.
- Destructors i
incordiants: Invadien el terrat i trecaven les flors a grapades

- Incivics i indiciplinants: Un arrossegament de cadires disputant-se-les i adreçaven barroerament.
- Impacients: La impaciencia i ansietat de tothom.
- Afamada i esvolotaire: Estaven enrodades de gent afamada i esvolotaire
- Anticlerical: Una mena de corrent electirc excità l'innstint cleròfobo que riu sempre en el replec més íntim de l'ànima.

2. Busca la definició de gatzara al diccionari i dóna'n sinònims.
Gatzara: Cridòria, quan una colla de gent manifesta la seva alegria.
Sinònim: xivarri.

3. Quina valoració/judici/comentari fa el pastor referint-se a la multitud que envaeix els encontorns de l'ermita.
Entreu pas ací dintre, ermitana; ara com ara es un catan de bestis...¿Recordeu què vos deia l'altre día...? Pensin pas mes que en gatejar i de seguida perdin la serva...D'ací a un poc les haurem de gitar avai a cops d'escombra.

-El pastor li diu que entri ja que no vol estar amb aquella gent perquè gairebé s'estan comportant com bestias.

4. Explica detalladament com acaba la festa (la baralla i consegüent intervenció de la força pública, etc.).
La gent comença barallar-se, per això a de intervenir el guàrdia civil però la gent no fa cap cas i li planten cara al policía. Perquè la gent es calmi els policias han de fer ús de les armes i la gent comença a dir que hi ha un mort.

5. Fes una llista d'un mínim de cinc adjectius o expressions referides a la multitud que fa servir la veu narradora.
Afamada i esvolotaire, besties dites superiors, grollera...

6. ¿Què és una "saturnal"? ¿Qui és el déu grec Baco i què representa? ¿Qui és Dionís i què representa? Posa també alguna imatge.
- Saturnal: relatiu o pertanyent a Saturn (deu de la mitología romana). Festes en honor de Saturn.

- Baco es un deu romà que representa la natura en especial la vinya, es a dir del vi, i també representa les celebracions; Dionis es el mateix deu però, pertany a la mitología grega.



7. Busca imatges que mostrin bacanals, saturnals o imatges grotesques o goy
esques del poble celebrant alguna festivitat (si és possible), també podeu cercar imatges de borratxos o de "botellones".




8. ¿Què pot passar i quines conseqüències hi pot haver quan la multitud s'abandona als instints?
Si la gent fa això, comença a comportar-se d'una manera incivilitzada ja que no s'adonen de les conseqüencies que poden tenir.

9. Dóna antònims per als conceptes següents, dins el marc referencial del capítol:
Bestialisme > Civisme
Instints > Raonament
Grolleria > Vulgaritat
Primitivisme > Civilització
Salvatgisme > Civilitzat
Descontrol > Control
Multitud > Solitud
Xivarri > Silenci
Cridòria > Calma
Grotesc > Seriós

lunes, 10 de noviembre de 2008

"Solitud", Capítol 7, Primavera




1 - La primavera fa el seu esclat i la Mila se sent plena de vida. És evident que el canvi d'estació (l'escenari exterior) té una influència directa en l'estat anímic (escenari interior) i, fins i tot, en l'aparença física de la Mila. Reprodueix-ne algun fragment que ho exemplifiqui.
A n'aquests cambis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que a n'ella mateixa la desconcerten per lo insòlits, fent-li sentir com si son ésser es múltipliques i la fes una dona nova per a cada moment de la vida.

2 - Aquest és un dels capítols en què el llenguatge literari de la Víctor Català es manifesta amb tot el seu potencial retòric. És un llenguatge evocador, que no diu les coses directament o de manera explícita, sinó que les suggereix, per això hem de llegir la novel·la "entre línies". Es tracta, ja ho hem pogut veure, d'un estil detallista, que de vegades es recrea en aspectes morbosos (recordem l'episodi de la cargolada o la descripció de l'Ànima) i barroc (descripcions abundants i profusió d'adjectius i comparacions metafòriques).
Dit això, reprodueix algun fragment que et resulti especialment expressiu i que es relacioni directament amb la transformació física ("canvis externs", com diu la mateixa narradora de la novel·la) de la Mila en consonància amb l'esclat de la natura.
Sos ulls, nets i clarífics, mes plens de serenors melincòniques, s'animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s'envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turgències de pits de mare novella, i una lleugeressa gràcil i harmònica ritmava tots sos moviments.

3 - Els altres també s'adonen d'aquesta transformació. El pastor i l'Arnau són els primers en fer-ho notar de manera ben clara quan queden admirats per la bellesa que irradia la Mila. Reprodueix els fragments que ho il·lustren.
Pastor: -Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Ponç, si déu dona de bé! ha fet amb vós com una mena de miracle. Quant vàreu vindre ací, vos es figuraba l'ànima contraclaror, i ara doneu; seu la dona mes maca i regalada que haja atrapada en ma vida.

Arnau de Sant Ponç: -Ai mare! Poc vos havia conegut... sembleu una altre...

4 - Reprodueix la descripció en què se'ns apareix la Mila en la plenitud del seu erotisme. Quan se sent observada per l'Ànima, ¿com reacciona ella? Quins sentiments contradictoris l'envaeixen. Per què es planteja d'anar-se a confessar i quins dubtes se li presenten davant la confessió.
...Els ulls se li enlluernaven borratxament de verdors fortes i de clapes lumíniques, i un desig somort i las d'estirar els nervis li havia fet apartar els braços del cos i ajaçar-los en l'herba, pal més en l'aire amb la sang aturada pesadament en les venes. En aquesta disposició s'adormí: mes el son, mofeta i impudorós de si, li esbatanà una mica els dos davants del sac, quals botons alts li havia fet descordar la calor, li encogí una cama en forma de pontell i li entrevirà el bust de front a la malesa. Quedà amb el cap enrera, la boca entreoberta, la blancor del coll ressortint de la funda blavenca del sac, i superbament acusat l'encoixinament suau i perfet de les formes.

La Mila va sentir vergonya i va ocultar la cara entre les cames, però al mateix temps es sentia feliç pel fet d'haver-se sentit desitjada. Es vol anar a confesar perque se sent culpable, pperò finalment no ho fa peruq e te por de com reaccionara el pastor.

5 - En aquest capítol, la Mila parla clar sobre la sexualitat del seu marit. Què en diu exactament?
Si en Matias estat una altre mena d'home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes se la miraven: amb els ulls admirats de l'Arnau de Sant Ponç per exemple amb els mateixos ulls de boc de l'Ànima , fins amb els ulls fidels i humits del Mussol... amb mirada de persona o de bèstia però que digués alguna cosa. Mes en Maties no tenia mirada de cap mena: era ella ho reparava bé per primer cop en la vida. No tenia mirada de cap mena per que ell reganava la pau; la pau de la bèstia, pero bèstia anormal, més bèstia que les altres, puix una bèstia sense zel...

6 - Mila es troba insatisfeta sexualment en un doble vessant: sensual i maternal. Reprodueix-ne el fragment corresponent.
- Sensual: Si en Maties hagués estat una altre mena de home, un home com els altres, que se la mirés a n'ella com els altres homes...

La Mila es vol sentir desitjada pel seu marit però ells es completament indiferent amb ella.

- Maternal: De sobte l'animal que sempre li havia estat indiferent i fins desagradós, pregué plaça on son cor. S'afectà a un xaiet de llet, que tenia el vellé tot una crespadura de nen. Lidonava engrunes de pa i l'anyell la seguia sempre com un gosset; s'enfilava sobre d'ella.

Ells desenvolupa el seu sentiment maternal amb el xaiet.

7 - En aquest capítol, el tema de la maternitat ocupa un lloc important. Explica per què i en quines escenes ho podem veure.
La Mila vol ser mare pero en Matias aquest tema no l'interessa. Ella manifesta aquest sentiment amb el xaiet i amb el Baldiret.

jueves, 6 de noviembre de 2008

Solitud, Capítol 5, Sumant dies

Post del professor



1 - Què li demana la Mila a la Marieta? Li condeceix...?
La Mila li demana al seu fill, en Baldiret. La Marieta li diu que pot estar amb ell sempre que pugui mentre s'acostumi a l'ermita

2 - El Matias, ja ho hem vist, és un home bastant insípid i apàtic. Posa'n un exemple que sigui prou el·loqüent d'aquest capítol.
- Que no ho saps, gandul, més que gandul? Te duc una bona nova... Tindrem un nen...!
- Ah...! Deu sap el que em pensava...!- i en Matias allargassà una cama que tenia arronsada, i aclucà els ulls.

En Matias no mostra cap preocupació ni sorpressa ni alegria per aquest tema simplement l'ignora.

3 - La influència de l'Ànima comença a fer-se notar sobre el Matias. Explica com.

En Matias conveç en Matias perque ell demani caritat y es guanyi la vida d'aquesta mena.

4 - Exactament, ¿quins retrets, plens de ràbia, li fa la Mila? ¿Com reacciona ell?
Pel sant! Pel sant...! I rigué amb mofa dolorosa-. Saps per què vols captar? Per a entretenir la mandra, perquè fins tu mateix te dones pena de jaure tot el dia...! Senyor! ¿No era per mi prou clau que em fessis vendre la caseta de l'oncle, que em traguessis de la meva terra, que m'enterressis de viu en viu en aquest catau de guilles, que encara te tinc de veure com un perdulari o com un afamat?

La Mila li recriminà que va haver de vendre la caseta del seu oncle i que va deixar la seva terra per anar a viure a aquell poble.
En Matias en canvi no va dir ni una sola paraula mentres la seva dona parlava, per por a que la seva dona es posés pitjor; finalment va dir "Ves al canai" i se'n va anar.

5 - Per tal que la Mila es distregui i se li passi una mica el malhumor, el Pastor proposa de fer una "cargolada". Reprodueix-ne algun fragment que et cridi l'atenció i explica per què.
Els punxons de bruc furgaven tafaners, dins les cloves, amb un hàbil regirament feien seguir le spolpes verdoses, acabades amb un tirabuixonet blanc o llotós, les rebolcaven en el plat de l'all i oli i les portaven a les boques amb una diligència extraordinària.

Crec que es una de les descripcions que està mes ben detallat, perque no tan sols desciu els cargols sino també la manera en que actuven les persones.

6 - L'Ànima és un personatge bestialitzat. Assenyala-ho amb exemples.
Com camina, la seva manera tan peculiar que te de menjar, que gairebé sembla un animal, la manera en que mira a la Mila, que ni ella mateixa sap el que significa les seves miredes, potser traició, desig...

7 - ¿Quin animaló és el que l'Ànima porta sempre amb ell?
L'Ànima sempre porta amb ell una fura.

8 - El pastor torna a advertir la Mila que cal anar amb compte amb l'Ànima. Indica-ho.
Un dia l'Ànima gairebé mata al pastor, ja que ell sempre va amb una escopeta a sobre i un dia que el pastor estava donant un volt, va estar a punt de rebre un tret, poc després va assebentar-se que va ser l'Ànima.
Deprés els guardas li van treure l'escopeta, pero ell la va recuperar.

9 - ¿De quina manera viu i es guanya la vida l'Ànima?
L'Ànima es guanya la vida demanat caritat però també caça conills.