Una familia normalment es composa de quatre membres. Jo crec que en una familia tots s'han d'entendre bé i comprendre's els uns als altres... però esclar això mai es així, ja que sempre hi han discussions.
No hi ha cap moment en que és segur que la famlía pugui xerrar tranquilament, perque tot depen de la situació en que es trobin, encara que potser als cumpleanys o nadal siguin els millors moments perque quan es reuneix tota la familia.
En el meu cas tan sols puc tenir una relació amb ma mare ja que el meu pare està mort, no el vaig cvoneixer perque va morir quan jo tenia un any. Encara que la meva mare a tornar ha refer la seva vida , jo no el considero un pare per mi.
Penso que perque una familia estigui completa han de tenir fills, d'aquesta forma els vincles que els uneixin seran molt mes forts; ells fills són molt importants ja que així els pares s'encarreguen de formar a unes persones que seran, i seran ells també quins formaran un altre familia, però també la decisió de tenir un fill no s'ha de prendre a la lleugera, ja que els que ho fan, han de veure que estant formant una vida.
Crec que el nombre ideal de fills, serien dos perque si tenen un sol fill, potser aquest es sentirà sol a mida que vagi creixent i així tindrà a algú sempre amb qui pugi jugar i anirant creixent junts.
A un fill no es pot consentir-ho en tot perque mentres mes tindrà, mes voldrà. Se'ls ha de tractar de la mateixa forma tant si es nen o nena, les resposabilitats han de ser les mateixes dintre i fore de casa, i tampoc s'ha de diferencia en els horaris. Moltes families donen mes llibertat als nois, que a les noies tant sols per la diferencie de sexe, independentment de la edat.
A casa meva ara ja no hi ha deferencies als temes de responsabilitats, perque el meu germà ja no viu amb nosaltres, però quan encara estaba a casa el mai ajudaba a casa, pero ara les coses só diferents.
Crec una familia no es diferent perque tan sols tingui un pare o una mare, o perque els seus pares siguin homosexuals o estiguin separats. Ja que el que importa de veritat es como educa al seu fill, els valors i principis que li ensenyan al nen.
El fet de casar-se trobo que no és fonamental ja que un paper firmat no ha de dir si son més o menys parella pel fet d'estar cassats.
La familia es importat perque saps que estaran allà on ells necessitis, es clar que sempre has de tneir clar en qui pots confiar i en qui no, sobretot la gent que està mes aprop son qui sempre t'ajudaran.
Estic conetnta amb la meva famili encara que hi han coses que pot ser no m'agraden del tot, que es clar no tot es perfecte, però i si ho fos? no seria massa aburrit? potser així les coses esta millor.
Penso que en futur, encara que potser molt llunyà, estré amb una familia, i ja no seré jo l'educada si no la que eduqui.
No hi ha cap moment en que és segur que la famlía pugui xerrar tranquilament, perque tot depen de la situació en que es trobin, encara que potser als cumpleanys o nadal siguin els millors moments perque quan es reuneix tota la familia.
En el meu cas tan sols puc tenir una relació amb ma mare ja que el meu pare està mort, no el vaig cvoneixer perque va morir quan jo tenia un any. Encara que la meva mare a tornar ha refer la seva vida , jo no el considero un pare per mi.
Penso que perque una familia estigui completa han de tenir fills, d'aquesta forma els vincles que els uneixin seran molt mes forts; ells fills són molt importants ja que així els pares s'encarreguen de formar a unes persones que seran, i seran ells també quins formaran un altre familia, però també la decisió de tenir un fill no s'ha de prendre a la lleugera, ja que els que ho fan, han de veure que estant formant una vida.
Crec que el nombre ideal de fills, serien dos perque si tenen un sol fill, potser aquest es sentirà sol a mida que vagi creixent i així tindrà a algú sempre amb qui pugi jugar i anirant creixent junts.
A un fill no es pot consentir-ho en tot perque mentres mes tindrà, mes voldrà. Se'ls ha de tractar de la mateixa forma tant si es nen o nena, les resposabilitats han de ser les mateixes dintre i fore de casa, i tampoc s'ha de diferencia en els horaris. Moltes families donen mes llibertat als nois, que a les noies tant sols per la diferencie de sexe, independentment de la edat.
A casa meva ara ja no hi ha deferencies als temes de responsabilitats, perque el meu germà ja no viu amb nosaltres, però quan encara estaba a casa el mai ajudaba a casa, pero ara les coses só diferents.
Crec una familia no es diferent perque tan sols tingui un pare o una mare, o perque els seus pares siguin homosexuals o estiguin separats. Ja que el que importa de veritat es como educa al seu fill, els valors i principis que li ensenyan al nen.
El fet de casar-se trobo que no és fonamental ja que un paper firmat no ha de dir si son més o menys parella pel fet d'estar cassats.
La familia es importat perque saps que estaran allà on ells necessitis, es clar que sempre has de tneir clar en qui pots confiar i en qui no, sobretot la gent que està mes aprop son qui sempre t'ajudaran.
Estic conetnta amb la meva famili encara que hi han coses que pot ser no m'agraden del tot, que es clar no tot es perfecte, però i si ho fos? no seria massa aburrit? potser així les coses esta millor.
Penso que en futur, encara que potser molt llunyà, estré amb una familia, i ja no seré jo l'educada si no la que eduqui.
