"Solitud", capítol 3, Claror

Post del professor

1. Elaboreu un vocabulari d'entre 5 i 10 paraules poc usuals amb la corresponent definició del diccionari.

- Forrellat: Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.
- Trabucar: Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres.

- Romaguer: Definició no trobada al diccionari.
- Gratall: Tros de terra gratat, menjat pels animals, per l'acció de les aigües, etc.
- Goges: Definició no trobada al diccionari.

2. Elaboreu un breu recull d'expressions dialectals i/o pintoresques del pastor Gaietà.
- Vatua conques...!
- Té atre genit que vós l'ermità, pensi... Ell tot s'ho pren amb catxassa...
- Pensareu pas fere penitenci, conti? - Ja el tingui clavat com una llagasta

3. El pastor comença a exercir un paper de guia muntanyenc i espiritual per a la Mila, aconsellant-la i advertint-la dels perills del món. El pastor sembla tenir bon ull i conèixer bé la Mila. Pregunta: ¿En quina frase el pastor descriu la diferència de caràcter (de "genit", diu) entre la Mila i el seu espòs Matias?
- Bé, bé...! Té atre genit que vós l'ermità pensi... Ell tot s'ho pren amb catxassa, vós seu manat de nyirris....m'erri?

4. Assenyala aquelles situacions que remeten al sentiment de maternitat de la Mila.
Quan en Baldiret estava amunt de la cisterna cridant i la Mila tenia por de que caigués i es fes mal.


5. Explica en quines circumstàncies es va donar la mort de la muller del pastor. De quina manera afecta aquesta tràgica pèrdua al pastor?
Acabaven d'escurar la cort i el carro estava allà, ella va sortir i ells cavalls en aquell moment van arrencar i finalment la van atropellar.
El pastor no es veu amb cor de tornar-se a casar mai mes.

6. Quin és el consell que el pastor dóna a la Mila en relació al personatge de l'Ànima?
El pastor li aconsella que no fes cas d'aquell home ja ella deia que era la cosa més roïna de la muntanya.

7. De quin color predominant percep la Mila el paisatge? Hi trobes relació amb el seu estat anímic? Explica-ho amb exemples.
La Mila ho troba tot amb un to gris. A ella no li agradaba aquell lloc, vol anarse'n.

"Solitud", capítol 1, La pujada

Post del professor

LÈXIC

1. Fes una llista d'entre cinc i deu paraules que et resultin desconegudes i cerca'n la definició al diccionari.
- Encauada: Ficar o amagar dins un cau o un amagatall.
- Apomellar: Fer poms o pomells.
- Poualanques: Definició no trobada al diccionari.
- Enterbolir: possar térbola alguna cosa.
- Esgratinyar: esgarrapar, esgarrinxar, escarbotar lleugerament.

2. Escriu aquelles expressions col·loquials o frases fetes dels personatges que et cridin l'atenció.
- No fos aquest farcell...!
- Té tant bon fetge! Se posarà com una marebalena...!
- Quatre cops de coll i serem a la Fita...
- Tinc la gola com esca!
- Salut, company i Deu vos ho pac!

ANÀLISI DELS PERSONATGES

3. Escriu una breu caracterització psicològica de la Mila a partir de les situacions que viu en aquest capítol, dels pensaments que li volten pel cap o de les seves reaccions.
La Mila es una dona que no li agrada cridar l'atenció, ni anar dient que farà o el que vol fer. Jo crec que sempre fa el que el seu marit vol i no es capaç de dir la seva opinió de moment.

4. Coneixem el Matias a través dels ulls de la Mila i de les seves impressions. Reprodueix els fragments on podem trobar pistes o indicis per a una descripció del Matias i comenta'ls.
[...] L'altre esquena, ampla i tova com un coixí, semblaba voler eixir-se del grec negre que l'aprimia, tibant d'aixella amb una amenaça constant d'estripar-se.
<<Pensà la Mila resprant novament que tot se li havia empetitit, fins al punt d'haver-lo estrafet i enfarcellat com un tarlà[...], tenia fredors cures de marbres.

La Mila potser comença a veure la realitat tal i com és i s'adona que el seu marit no es el mateix que quan es va cassar amb ell.

La Mila potser comença a veure la realitat i com és i s'adona que el seu marit no es el mateix que quan es va cassara amb ell.

5. Quina mena de relació personal hi ha entre la Mila i el seu espòs. Reprodueix els fragements que creguis significatius i comenta'ls.
Jo crec que la Mila no es capaç d'expressar el seus pensaments danvant el seu marit.


VISIÓ DEL PAISATGE

6. Com és descrit el pla i la muntanya. Contrasta'n les dues visions.
Pla: [...]aquella aletre planuria petita que enclosa entremig d'un turó ple de cases i d'unes muntanyes de pedra crua i erma, tenia tan fecunda i riallera vida. Ni una pam de lloc vagatiu, ni una mala herba xuclant-se els sucs del terres.

Muntanya: La inmensa buidor s'obria davant d'ella a manera d'urna d'un mon absent i tan sols en baix, molt en baix i fins lluny, molt lluny, s'estenia encalmat com un pòsit meravellos de la daurada tarda primaveral [...] en les blavors terboles de l'horitzó.

7. Copieu algun fragment d’aquest capítol on es compari la muntanya amb un atribut humà.
En matias havia tingut raó: era bonica i riallera l'encontrada de Riodorta.

8. Copieu un fragment en el qual el "paisatge interior" (sentiments, sensacions...) i l'exterior s'identifiquen.
La Mila tingué com un esvaïment. La inmensa buidor s'obria davnat d'ella

TEMPORALITAT

9. En quina època de l'any transcorre aquest primer capítol? Com ho sabem?
Transcorre a la primavera. En alguns pragment esplica com es l'herba i el païssatge.


RECERCA A INTERNET
10. La Mila, referint-se al llarg camí que fan abans no arriben a l'ermita, diu que això és pitjor que el Purgatori. Què és el Purgatori? Busca'n alguna imatge.


El Purgatori es el lloc intermig entre l'infern i el cel, es a dir la gent que encara no està preparada per a nar al cel perque no està del tot purificada.

11. Què és una ermita i un ermità. Busca i penja al teu blog imatges d'ambdós.


Una ermita és una capella, santuari o esglèsia ubicada en un lloc allunyat de les poblacions o ciutats, on es dediquen sempre al culte religiós.

Un ermità es una persona que viu a una ermita, dedicant la seva vida a la religió

Víctor Català en vídeo

Post del professor

Data i lloc de naixement de Víctor Català.
Va neixer l'11 de setembre de 1869 a l’Escala.

- De petita, a part d'escriure, ¿quines altres aficions se li coneixen?
Li agradaba dibuixar, pintar i esculpir.

- En què s'inspira l'escriptora a l'hora de confegir els seus relats i novel·les?
S'inpirava en la gent que l'envoltaba i en els paissatges.

- Què la motiva a escriure, segons el que ella mateixa declara?

- Per què creus que Caterina Albert escriu la seva obra sota el pseudònim de Víctor Català?

- Després d'una etapa inicial en què escriu poesia, el 1902 es decanta cap a la narrativa. Quina obra publica en aquest any?

- Quines característiques fonamentals defineixen l'obra de Víctor Català?

- En quin moviment cultural s'inscriu l'escriptora?

- De quants capítols consta la novel·la Solitud?

- Fes una ràpida descripció dels quatre personatges principals de la novel·la.

- Escriu un resum ràpid de l'argument de la novel·la.

- Quin període de temps abasta l'acció de la novel·la?

Activitats pendents

Literatura modernista

Post del professor

1) Fes un esquema sintètic d'aquest article.
El Modernisme es basa en la modernització de Catalunya, europeïtzar la cultura catalana/cosmolita. El que es proposen és superar la Renaixença.
Maragall és el pont entre Europa i Catalunya: Goethe Wagner i Nietzsche
Rebuig de la societat industrial (esclavatitza l'home)
Dues possibilitats: l'evasió art com a refugi) i l'acció de criticar a la societat directament
Rosiñol: activista de festes modernistes
Modern/romenticisme: imaginació, creativitat, passió, rebel·lió.

2) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, obra i importància de Joan Maragall. Assenyala-hi el paper que va tenir en la gènesi del Modernisme.
Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10 d'octobre del 1860 i va morir seva ciutata natal, Barcelona, el 20 de septembre de 1911.

Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, era un fabricant tèxtil. I ell estudià dret encara que el seu pare volia que cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.

Joan Maragall és considerat el primer poeta modern. La major part de la poesia modernista és imitadora de models, és un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme (moviment sociocultural que manifesta el sentiment de crisi del tombant de segle arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de la Restauració)

A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i a diverses prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural.

3) Per què Nietzsche és un filòsof especialment influent per als modernistes?
Aquest filòsof es un referent per als intel·lectuals modernistes per que identifiquen la teoría del superhome de Nietzsche amb la suposada superioritat davant la societat de l'artista modernista, en el sentit que l'artista era un revolucionari.

4) Per què rebutjaven els modernistes la societat industrial que els va tocar de viure?
Perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen, com a resposta més usual, el replegament en un mateix i la creació de "paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

5) Escriu un breu article (no més de quinze línies) sobre la vida, l'obra i la significació de Santiago Rusiñol dins el moviment modernista.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escritor col·leccionista, periodista i dramaturg catalá. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afició: la pintura. Va marxar a Paris i allà començà a estudiar, poc després va publicar el seu primer llibre Desde el Molino (1894)

6) Cerca informació sobre les Festes modernistes de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
Santiago Rusiñol no va convertir, tanmateix, el seu temple sitgetà en una torre de vori, sinó que hi hi va oficiar, en nom de l’art i de la bellesa, per a un públic cada vegada més extens. A través de les conegudes festes modernistes, destinades, cadascuna d’elles, a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics –la primera, el 1892, es va dedicar a la pintura, la segona, el 1893, al teatre i a la música simbolistes, la tercera, a la literatura, la quarta, el 1897, al teatre líric català i la cinquena, el 1899, novament al teatre.

"Solitud" de Victor Català

1) En quin any es va publicar Solitud?
Solitud es va publicar per primera vegada en 46 entregues (a la revista Joventut) del 19 de maig de 1904 al 20 d'abril de 1905

2) Per què penses que Caterina Albert signava les seves obres sota un pseudònim?
Per poder publicar, perquè a les dones els hi negaven els mateixos drets que els homes i per esquivar els perjudicis de l’època sobre una dona escriptora.

3) En quin sentit Víctor Català es pot considerar una escriptora modernista?
En que la trama de la seva obra esta ple de conflictes personals que tenen un paralalisme amb la societat de l'artista modernista i la societat d'aquell temps. També es per el seu estil literari

4) Quina és la visió que Víctor Català té del món rural que descriu en les seves obres?
La seva visió es bastant pesimista

5) Penses que Solitud es pot considerar una novel·la feminista? Sí? No? En part? Per què?
Jo crec que si, encara que al principi la dona protagonista, es a dir a la Mila sigui una persona que no expressa mai els seus pensaments, mes endavant s'adonara que ho ha de fer.

6) D'on li neix la insatisfacció a la protagonista, la Mila?
Del seu matrimoni, o mes aviat del que s'ha anat convertit el seu matrimoni.

7) Quines vies de sortida o evasions perseguirà la Mila al llarg de la novel·la per intentar superar la seva tristesa i el seu fracàs matrimonial?
Tot l'amor que no expressa al seu marit i que el seu marit tampoc es preocupa per demostrar-li, intenta canalitzar-lo en el seu sentiment de maternitati com encara no te fills ho fa amb el Valldiret.

El Modernisme

1-Elabora en el teu blog una col·lecció amb imatges comentades que il·lustrin l’estètica modernista en els edificis, en els cartels o arts gràfiques, en les joies, en el mobiliari, en els diversos elements decoratius, en l’escultura, en els vitralls, ect…

Aquesta imatge correspont a una plaça que hi ha al Parc Güell. S’hi mirem la imatge ens adonem la abundancia de columnes, pero cap d’elles aguanten. Nomès les que estàn toetes són les que aguanten el pes. En el sostre hi ha imatges de les quatre estacions de l’any fetes amb rajoles trencades en forma de mosaïc.

El drac del Parc Güell es un dels monuments més famosos d’aquest parc. Està fet, com molts altres decorats, amb rajoles trencades i fins i tot, trobem l’ull fet amb una ampolla de vidre.

La fotografía es d’un vitrall modernista que com es por veure té unes formes molt propies del modernisme.

2- En quins período de temps té lloc el Modernisme?

Entre el 1888/1906 al 1926

3- En quins ámbits de les arts es manisfesta amb més força el Modernisme?

Arquictetura i arts grafiques, plastiques, música, literatura…..

4- Cita tres tipus d’edificacions en les quals podem trobar trets formals propis del Modernisme.

La pedrera, Sagrada Familia i parc Güell

5- Quin és el sector industrial que experimenta un major creixement?

El sector téxtil

6- Quines són les principals característiques formals que defineixen l’art modernista?Predomini de la corba sobre la recta, dinamisme de les formes, detalisme de la decoració eb la recerca de l’estetica, l’aparició de la natura i les figures de la dona.

7- Busca quadres i dibuixos de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas. Descriu-los i comenta’ls.

La primera imatge es un quadre de Santiago Rosiñol. Com es propi del modernisme i es pot veure en aquesta imatge la importancia de la lluminitat en el quadre.

El segon quadre es de Ramon Cases, un quadre que ens dona informació sobre la manera de vestir de l’epoca i la manera tan detallista de pintar.